ADIF: La vida et dóna sorpreses, sorpreses et dóna la vida!

Font: Diari de Girona

Ja fa més d’un any que no sóc al govern i recordo les coses positives fetes, sovint amb el contrast de les que es fan des del govern actual. No va ser un govern fàcil de portar, les coalicions mai ho són i després de més de dos dècades de govern monocolor menys.

Ara bé noticies com les que ara comentaré em qüestionen seriosament la bona fe del que Grouxo Marx anomenaria “la part contractant de la primera part”, es a dir la lleialtat del partit majoritari del govern, els socialistes, amb els seus altres dos socis.

La Notícia diu que “Adif pretenia construir tres blocs de dotze pisos i dos blocs més de vuit plantes d'alçada al bell mig del parc Central de Girona. Aquesta era la proposta que l'ens públic va fer arribar l'any 2008 a l'aleshores govern tripartit de la ciutat de Girona, que formaven el PSC, ERC i ICV. El cert és que la proposta feta pel Ministeri de Foment constava de plànols i definia aquestes tres torres de dotze plantes situades en paral·lel i a tocar del carrer Bisbe Sivilla, mentre que preveia dos grans blocs més, un de situat a tocar de la plaça Europa i un altre a prop dels altres tres blocs, amb vuit pisos d'alçada cadascun”.

Al govern no en sabia res, és a dir ho sabia el partit socialista dins el govern i ningú ens va dir res i menys ensenyar documentació. Cada setmana ens trobàvem, molt sovint preguntàvem què hi havia i la resposta era que si hi havia noticies ja se'ns informaria. Déu n'hi dó!

Quan hi reflexiono, intentant fer abstracció de l'estat d’ànim que fets com aquest em produeixen, i intento analitzar objectivament què portava a l’alcaldia i al seu partit a aquest menyspreu pels seus socis, acabo amb una conclusió: per a ells l’ajuntament eren ells! Malgrat ser minoria i ens necessitaven, nosaltres érem una molèstia passatgera que es veien obligats a suportar. Ara bé les coses importants per a ells, l’urbanisme, l’Alta Velocitat , la mobilitat, el que ells creien que eren els temes de ciutat a les seves mans i  per a nosaltres ni aigua. Com vaig sentir, quan portava menys d’un any al govern, a un socialista que no se n'adonava que l’escoltava: “per aquests -referint-se als regidors d’ICV-EUiA- els pobres i la merda!". És a dir: els Serveis Socials i els residus.

Ja no hi són al govern, sovint els canvis es produeixen més per demèrit dels governants que per mèrit de l’oposició.