 |
| Font: rtve.es |
La corrupció ha frenat no solament l'economia espanyola, sinó també la democràcia. I no me’n puc estar de dir que una bona part de la responsabilitat la té la ciutadania, no poca, que ha defensat i votat als seus corruptes depenent de la ubicació del color polític.
El cost ha estat i és altíssim i hem adquirit mala fama, espanyols i catalans. O és que a Catalunya no hi ha corrupció? La corrupció institucionalitzada ha anat degradant el que haurien de ser pilars de la democràcia com son la Justícia i els poders legislatiu i executiu.
L’amiguisme de determinats polítics i banquers, posta en evidència a les compareixences al Congrés de Diputats, és un altre vèrtex negatiu per la tolerància amb la que els que corrompen i són corromputs, burlant-se de les lleis. L'amnistia fiscal és una prova d'això que juntament amb les males pràctiques financeres d'aquests, com a mínim, darrers deu anys, ha fet evident la pèrdua de sobirania política a favor dels corruptes.
La frase de l’inefable diputada Fabra representa el que pensen, orgullós es deu sentir el seu pare, amb el seu "que es fotin". La creació d'ocupació i la recuperació econòmica ha quedat posposada com a mínim al 2015. Els incompliments i la fatxenderia del PP no té aturador!
D'aquí la fugida de capitals i l'emigració dels joves millor formats.
Cal una revolta democràtica, i si Espanya és incapaç de fer-la, cal que la fem nosaltres, a Calalunya. Comencem convocant eleccions al Parlament i obrim un nou procés constituent. Assumim riscos, perqué la passivitat ens enfonsa irremeiablement.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada