En els propers anys caldrà definir una nova via sobirana per a Catalunya, no està tan a prop com molts voldríem ni tan lluny com els que han hegemonitzat la política fins ara voldrien.
Per arribar a aquest canvi caldrà repolititzar a la ciutadania, fer-la protagonista de bona part de les decisions que ara es prenen per delegació. Aquesta construcció comportarà també profundes modificacions en la governança, en la relació entre els electes i la ciutadania i ací els ajuntament hi tenen molt a dir.
No crec que a Girona l’alternativa sigui la consolidació de CiU, amb la crossa del PP, i encara menys el retorn d’un PSC, amb crisi d’identitat a la ciutat i al país.
Cal força, idees i il·lusions renovades. Però el que caldria també és passar de l’oposició a la construcció d’una alternativa política a Girona. Aquesta solament pot sorgir de noves formes de compromís ciutadà, per a superar la vella política.
La meva coalició, ICV-EUiA, serà necessària, però no suficient. L’alternativa requerirà confluències múltiples: generositat i reconeixement mutu d’aportacions. Girona està plena d’energies de transformació, de pràctiques solidàries i creatives. Caldrà vertebrar tot aquest compromís ciutadà per a superar la vella política. Els partits que ens hi comprometem, en aquesta via, hem d’acompanyar, més que protagonitzar el canvi.
A Girona, l’alternativa és possible i potser majoritària més enllà de la dreta, més enllà de propostes desesperades dels que volen l’status quo, com pot passar a Barcelona amb el pacte entre CiU i PSC, aquest avui a Girona no sembla possible, però temps al temps...
Tenim un xic menys de tres anys per treballar des de l’Ajuntament i des de la societat per a fer-ho possible, per posar un gra de sorra darrera l’altre, teixint les complicitats necessàries, per construir l’alternativa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada