Ja he
escrit en aquest bloc i intervingut en el Ple més d’una vegada sobre la necessitat
d’uns ens que aplegués els municipis que conformen la nostra àrea metropolitana.
La història recent no és com per tirar coets, la especulació i el diner fàcil
es mouen en les qualificacions i requalificacions urbanístiques han estat la
forma de finançar ajuntaments de tota mida i color polític, amb resultats que
ara paguem entre tots.
L’interès
dels governs, recolzats pels plens respectius, de Salt, Vilablareix i Salt per
format part de la trama urbana consolidada de Girona, no m’agradava, em sonava
au “dejà vu”, on les especulacions sempre s’embolcallaven pel bé comú,
modernitat i llocs de treball. Després comptàvem i els llocs de treball sortien
perdent i es confonia la modernitat amb ciment.
Del nou ens
que ens proposen ara, amb la col·laboració del govern de la ciutat de Girona, es concreta en delimitar un espai per a la
creació de grans superfícies. No desapareix l’objectiu però es dificultat l’acció
unilateral dels ajuntaments veïns. He llegit que algun polític de salt li diu a
això “recels”, pot ser, però raons mirant aquets darrers anys ens sobren els
motius.
Tots som conscients
de les dificultats econòmiques que travessen els ingressos municipals i la necessitat
de més inversions i serveis, però no tot si val. El que ha de ser una reforma
tributària no ho solucionen els ingressos de l’especulació i si no mirem enrere.
Vull
estudiar-me bé la proposta, però al primer cop d’ulls no em sobren "recels” ans
la contrari pot ser el que em manca és més garanties...continuaré escrivint i
parlant del tema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada