La
precarietat s’estén a tots el àmbits del treball assalariat i afecta molt
directament als nostres joves. Un dels plaers que tinc me’l donen els ex alumnes
quan em paren pel carrer o me’ls trobo en àmbits molt diversos. Però porto
massa temps escoltant companys i companyes de generació que manifesten por pel
futur, i no me’n estic de respondre que el nostre futur depèn dels joves, de
que tinguin oportunitats, feina, responsabilitats.
El
seu contacte em fa de vacuna permanent al conservadorisme dels que veiem la
jubilació cada dia més a prop, no és un tòpic, ho veig amb companyes i companys
que ara es preocupa de qui els assegurarà la pensió i viuen amb temor els canvis.
Persones que no han estat, ni ho son en la seva vida privada, conservadores,
però que els hi arriba la por que genera la incertesa.
Al
meu parer la seguretat no està en l’immobilisme és troba en el canvi, quan la certesa de la injustícia es fa més present
cada dia. La garantia de les pensions està en un futur no precaritzat, de
treballs dignes que cotitzin i permetin als jubilats viure també dignament.
Cal
aprofitar ara la crisi del sistema per a canviar-lo, els de la meva generació és
ara o mai, els més joves tindran altres oportunitats però probablement més difícils
encara. No pot haver-hi seguretat sense justícia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada