A propòsit d’un
article avui de l’ex alcalde Nadal em ve al cap una reflexió sobre el poder i
la memòria. Es a dir, la capacitat de qui l´ha tingut, el poder, de reescriure
el passat i sempre desmentir els desencerts amagant possibles responsabilitats.
Els meus 8 anys en el govern de la ciutat representant una força subalterna i
influent alhora, em porta a una reflexió autocrítica del que vaig fer, vaig
deixar de fer i vaig permetre que es fes. No la trobo però en persones que com
l’ex-alcalde fou, a més, hegemònic a Girona estant i amb aliats de la seva corda
molt sovint a Catalunya i a Espanya. Decisions, algunes d’elles controvertides
com a mínim, passen sense comentari autocrític o no son citades.
L’estació soterrada
en el Parc Central, ell diu “urbana”, continua essent un gran encert, segons
ell, enfosquit per una mal execució de les obres, punt i final. No hi ha ni un
bri responsabilitats de quan fou alcalde, ni de quan va tutelar el partit
majoritari en els governs posteriors, ni el seu pas, llarg, com a conseller de
Foment...res, ni un mínim de coresponsabilitat autocrítica.
Cap comissió
de seguiment on la Generalitat tingués un paper rellevant, cap auditoria ni cap
dictamen de les obres. Recordo les meves reiterades demandes de signar convenis
concrets amb ADFIF, resposta ja en farem un global...que mai es va signar.
Assumeixo la
responsabilitat de no haver-me plantat, quan ho vàrem estudiar en el grup i amb les partits
que li donaven suport, en la decisió va pesar més la feina que fèiem en les
nostres àrees, ben valorada, o el fet que anar-nos’ en no deixava el govern en
minoria i ens quedàvem sense possibilitats de pressió. A més, sectors del PSC,
Pluma i cia, ens volien fora per a tenir les mans més lliures...decidirem
restar. Ja ho he dit més d’un cop darrerament, ens vàrem equivocar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada