Quan es parla
de sistemes d’èxit escolar es posen com exemple els països nòrdics,
especialment Finlàndia. Si li preguntéssim a l’actual consellera d’ensenyament
Irene Rigau no dubtin que estaria d’acord. Aleshores per que des del govern de
la Generalitat es va en direcció contrària?
El que allà
es un servei públic educatiu pràcticament únic i molt ben finançat, ací es
doble xarxa on es subvenciona la privada, fins i tot la que discrimina per
sexe. I si en aquets països es mima l’educació infantil (0-6), ací l’educació
de 0 a 3 anys es deixa al mercat privat, amb les conseqüències de generar
desigualtat, base de l’anomenat fracàs escolar posterior.
L’esforç de molts
ajuntaments per a garantir l’accés a una educació escolar per als més menuts de
qualitat està essent boicotejada per CiU mitjançant la consellera del ram,
portem un any rere l’altre reduint les subvencions i escanyat a ajuntaments, pares i mares. Aquest no és el camí per tenir estructures educatives, que son
estructures d’estat necessàries i competents.
Quan avui es
parla de llista única, de plebiscitàries, quan es parla de país i d'estructures
d’estat no em queda més remei que dir que vull exemples o, millor dit, no vull mals
exemples, el que el govern actual de la Generalitat fa amb les escoles bressol és
traslladar la política de Rajoy, neoliberal i agressiva, a Catalunya. O deixa
de fer-la o no tindrà cap mena de credibilitat per demanar unitat.
No la trasllada, company! És la seva, de política. A veure si tots plegats ens enterem d'una punyetera vegada.
ResponElimina