Aquests darrers dies s’està generant una certa confusió entre la gent que s’ha mobilitzat pel procés sobiranista induïda per la indefinició de quines passes s’han de seguir per avançar en un procés que ja ha demostrat capacitat de mobilització, però que te en el lideratge el seu punt més dèbil.
La
resposta de Jonqueres a Mas que es pot resumir en si als objectius
però difereixo del procediment, ha engegat totes les alarmes a CIU,
rebatejat com a partit del president, i fins i tot els exabruptes del
que confonen el procés amb lideratge d’Artur Mas. No se que hi ha
de teatre que faci de cortina de fum per amagar les negociacions
enter un i altre, però molt em temo que no entenguin que el procés
no ha estat mèrit seu sinó de la gent i que es poden, ens podem,
emprenyar amb l’un i l’altre.
Manllevant
un títol d’una obra de Pio Baroja, “O Cèsar o res”, home que
va viure la crisi d’un altre restauració, i de Manel Vazquez Montalban, sembla que s’imposen
els lideratges per sobre dels projectes i això posa sempre en perill
les propostes que van més enllà d’un partit i el seu líder.
Alguns dirigent del partit del govern escampen tinta de calamar amb
tant poca fortuna que ensenyen les vergonyes. Quan Homs diu que la
polèmica dretes esquerres és espanyolisme o Vila diu que el procés
ha permès el silenci de la societat catalana als 6000 milions de
retallades socials, o son uns provocadors o se’ls hi veu tant el
llautó que donen arguments als que els han vist a ells i al seu
partit com un grup d’hipòcrites manipulant als ciutadans amb el
sobiranisme.
Continuo
pensant que uns i altres s’equivoquen i que la força de la gent,
la que ha impulsat el moviment des del 2010 es manté aspectant,
deixar fer a qui ha d'assumir responsabilitats, però ho fa a crèdit
i no pas amb un xec en blanc. Espero que ho tinguin en compte tant
els que es reuneixen d'amagat com els que esperen reunir-se. El que
es viu a Catalunya no és un calentament momentani es viu un canvi de
cicle i no esperarà a aquells que encara viuen en el procediments de
fa trenta anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada