dimarts, 16 de desembre del 2014

Quina nit la d’ahir!


Començaré per les bones notícies l’aprovació de les dues mocions que presentarem al Ple, una de solidaritat activa amb la gent de AJ Ruz en vaga indefinida en una empresa que incompleix amb els treballadors i amb les seves obligacions, si els ajuntaments arbitren les mesures de control que ahir vàrem aprovar a Girona, les empreses no podran fer i desfer en funció de la seva conveniència. Aprovarem també la reprovació de la consellera Rigau per la seva política de desmantellar de les ajudes a les escoles bressol municipals, tot exigint rectificació i pressupost.


Una de tèbia, l’aprovació de la tarifa social de l’aigua que pot rebaixar substancialment el preu a la gent més necessitada, fins ací bé, però sense assegurar la suficiència financera, es a dir que no acabi pujant la factura o pagant l’ajuntament en lloc de l’empresa.

Les males noticies, continua el procés urbanístic a la carretera de Barcelona amb la deslocalització de la Clínica Girona i tot el procés especulatiu que es generarà al voltant, de nou com en l’època de la bombolla escolto, com si fos el dia de la marmota, als representants dels partits “d’ordre” parlant de creació de riquesa, d’iniciativa privada i de guanys per a tots! Solament quatre vots en contra, tornen el vells temps?

I, amb molta expectació mediàtica, amb l’atretzo d’un “salvame de luxe”, amb les cadires del públic ocupades com en un plató, l’escenificació de la, no per esperada menys traumàtica, darrera escissió socialista. Si no fos pel patiment que ha provocat en persones que honestament es senten socialistes, fet que respecto, vàrem ser espectadors d’un intercanvi de retrets i d’un mal rollo que com una maledicció acompanyen fets d’aquesta mena. En alguns moments es van produir actituds embolcallats amb uns aires d’astracanada, "palmeros" inclosos, que els que ens convertirem en espectadors involuntaris no ens mereixíem. I el públic de veritat no va poder entrar als saló de plens, des d'ací reitero la meva solidaritat!

Una nit, una matinada, amb clars i obscurs, en un Ple realitzat en el període crepuscular d’un mandat, caracteritzat per un govern en minoria, que governa aprofitant la debilitat dels adversaris i l’esmicolament del que havia estat el principal partit de la ciutat.

1 comentari:

  1. Qui ho havia de dir Joan!! Quan va marxar el primer dels transfugues del PSC, en Joan Pluma, als braços de CiU mai no m'hagués imaginat que era el preludi d'una fugida massiva en totes direccions.

    ResponElimina