Començaré
per les bones notícies l’aprovació de les dues mocions que presentarem al Ple,
una de solidaritat activa amb la gent de AJ Ruz en vaga indefinida en una
empresa que incompleix amb els treballadors i amb les seves obligacions, si els
ajuntaments arbitren les mesures de control que ahir vàrem aprovar a Girona, les
empreses no podran fer i desfer en funció de la seva conveniència. Aprovarem
també la reprovació de la consellera Rigau per la seva política de desmantellar de les ajudes a les escoles bressol municipals, tot exigint rectificació i
pressupost.
Una de
tèbia, l’aprovació de la tarifa social de l’aigua que pot rebaixar
substancialment el preu a la gent més necessitada, fins ací bé, però sense
assegurar la suficiència financera, es a dir que no acabi pujant la factura o
pagant l’ajuntament en lloc de l’empresa.
Les males
noticies, continua el procés urbanístic a la carretera de Barcelona amb la
deslocalització de la Clínica Girona i tot el procés especulatiu que es
generarà al voltant, de nou com en l’època de la bombolla escolto, com si fos
el dia de la marmota, als representants dels partits “d’ordre” parlant de
creació de riquesa, d’iniciativa privada i de guanys per a tots! Solament
quatre vots en contra, tornen el vells temps?
I, amb
molta expectació mediàtica, amb l’atretzo d’un “salvame de luxe”, amb les
cadires del públic ocupades com en un plató, l’escenificació de la, no per esperada menys traumàtica, darrera
escissió socialista. Si no fos pel patiment que ha provocat en persones que
honestament es senten socialistes, fet que respecto, vàrem ser espectadors d’un
intercanvi de retrets i d’un mal rollo que com una maledicció acompanyen fets
d’aquesta mena. En alguns moments es van produir actituds embolcallats amb uns
aires d’astracanada, "palmeros" inclosos, que els que ens convertirem en espectadors involuntaris no
ens mereixíem. I el públic de veritat no va poder entrar als saló de plens, des d'ací reitero la meva solidaritat!
Qui ho havia de dir Joan!! Quan va marxar el primer dels transfugues del PSC, en Joan Pluma, als braços de CiU mai no m'hagués imaginat que era el preludi d'una fugida massiva en totes direccions.
ResponElimina