Girona, perquè estan en minoria sempre guanyen? Perquè res canvia?

A poc més de cinc mesos de les eleccions municipals avui farem un dels darrers Plens de la legislatura. Res de nou, sembla que desgasta més estar a l’oposició que estar en el govern, ja ho deia el vell polític italià Giulio Andreotti. Arribarà l’alcalde Puigdemont a acabar el seu mandat gairebé sense despentinar-se. El subjecte i les circumstàncies, com diria el filòsof.

Vol dir això que no hem fet oposició? No, alguns la hem fet intensiva i extensivament, però el fet es que més enllà de deixar-lo en minoria no pocs cops, no hi ha hagut massa crítica per bastir una alternativa. Els majoritaris a l’oposició han implosionat i el minoritaris hem fet mans i mànigues sense gaire resultat.

Un ajuntament es una administració de serveis, importa molt el sentit i la sensibilitat als gestionar-los, el be comú o el guany d’uns pocs però influents. No es pas poc, però a un ajuntament necessites governar, perquè com a parlament deixa molt que desitjar. No ni ha prou en ser la veu del carrer i dir les coses molt clar, si al dia següent tot continua igual, la denuncia es imprescindible per canviar el rumb quan cal però el timó  i qui el porta és determinant.

Avui hi ha temes al Ple que prefiguren el futur, la decisió de traslladar la clínica Girona a la carretera de Barcelona; el present, unes ordenances que beuen del passat i no s’adapten a l'avui; amb unes eines que venen d'una altra època, cal una nova llei de règim local, amb més competències i estructurades amb molta més democràcia directe. El futur pica a la porta i tenim una caixa d’eines obsoletes