Dies de
compartir taula per Nadal, solstici d’hivern o yule, tant plural la conversa com
els noms d’aquestes festes. De política sempre n’hem parlat a casa i per aquestes dates. Recordo el brindis del meu avi matern durant anys i anys. “L’any que ve,
democràcia!”. Va morir sense veure-la.
Aquest any
el tema estrella ha estat Podemos. Entre l’esperança i la malfiança. Cal dir
que en el meu àmbit familiar el ventall polític es limitat i l’àmbit territorial
es circumscriu a Barcelona, Tarragona i Girona, però es viu amb molta
tolerància i esperit crític. Interlocutem els propers a ICV, CUP i darrerament la irrupció de
Podem, endolcit per Guanyem, que és on més coincidim i hi tenim més punts en comú. Pot
ser per tot això no es menys apassionat i cerquem arguments i hipòtesis de tota
mena per a portar l’aigua al nostre molí respectiu.
Després de
donar-li moltes voltes i de forma unànime hem arribat a la conclusió que
Podemos es una bona noticia per a Espanya. Per a Catalunya, bé, ací no hem estat
unànimes. No es malavinguda, però no és de bona ubicació en clau Madrid estant.
Si la prioritat es la destrucció del sistema de la segona restauració, del
bipartidisme corrupte, no hi ha dubtes i no pocs dels que en sentàvem a la
taula votarien Podemos a les generals.
El problema
i la discrepància venia en la supeditació a la política espanyola que la
irrupció a Catalunya d’aquesta força política ens podria portar en el proper període
polític, sense acabar el que ara ens preocupava la lliure decisió de que Catalunya
esdevingui un estat, si s’escau independent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada