De les escombraries al tractament dels residus (2)

Hi ha un segon factor que és el que dóna sentit a la idea d’un “complex” de residus.

Com deia, fins al 2003 el reciclatge era tan sols d’un testimonial 9% i Girona estava a la cua de les capitals catalanes. En aquests 8 anys hem capgirat la situació, i amb un 40% de reciclatge, Girona és la capital catalana que més recicla. Les famílies – encara no totes - han fet un tomb en els seus hàbits i han desmentit allò que alguns regidors socialistes deien al 2003 de que el reciclatge era una missió impossible. En aquest tomb ha estat clau una direcció política ferma, com la que ha dut a terme l’Enric Pardo, cercant sempre la complicitat en els ciutadans. Però a Girona, no tenim instal·lacions adequades per tractar la matèria orgànica, el paper, el cartró, els envasos, el vidre, les restes vegetals i la resta de materials que avui seleccionem amb cura. Tan sols tenim una trista i vella incineradora.

La ciutat ha de preparar-se per al futur, i aquest forçosament ha de ser sostenible. És impensable tornar enrera cap al món de les escombraries. Avui estem en el món de l’aprofitament i el reciclatge i necessitem, a més d’una nova incineradora que aprofiti de debò el rebuig per a fer energia, instal·lacions que permetin metanitzar la matèria orgànica i extreure’n el biogàs, amb el que podrem fer funcionar els autobusos urbans, classificar el paper i el cartró per a tornar a fabricar paper i cartró, seleccionar per materials els envasos per tornar a fer nous envasos, fondre el vidre per fer nou vidre o triturar les restes vegetals per escalfar les escoles amb les noves calderes de biomassa.

Es tracta de tancar el cercle productiu per reaprofitar i evitar consumir nous recursos naturals. Només tenim un planeta i seria d’il·lusos pensar que ens podem apropiar de tot els recursos sense pagar-ne les consequències.