Ahir vaig anar a l’Auditori a la presentació de la propera edició de la Vanguàrdia en català. Una posada en escena impressionant com correspon a l’empresa de comunicació privada més important de Catalunya.
Han tardat 130 anys en entendre que el català, com a idioma propi de Catalunya, també pot ser negoci i no solament devoció. Probablement sense els trenta anys que portem d’immersió lingüística a les escoles i l’esforç d’altres diaris de demostrar que hi ha “mercat”, caldria esperar 130 anys més!
Aquestes meves impressions no volen posar aigua al vi. És una bona notícia. Però amb l’experiència en altres àmbits de veure com en determinat món empresarial el gran es menja al petit, em ve de forma natural un principi de preocupació. En defensa de la llengua, però també de la llibertat d’informació que et dóna la pluralitat.
Dels discursos em quedo amb el de Sergi Pàmies, els altres foren massa doctrinals i, si em permeten, una mica “llepes”. Però bé, com diem ací qui paga mana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada