Al voltant del centenari del naixement de Santiago Sobrequès la ciutat farà al llarg d’aquest un any un conjunt d’actes i exposicions per homenatjar una persona que potser molts gironins no recorden. Avui en un emotiu acte al saló de descans del teatre municipal s’ha endegat aquest just reconeixement
La ciutat és molt diferent de la de l'any 1973 quan ens va deixar prematurament amb tant sols 60 anys, en un moment dolç de la seva trajectòria acadèmica. Jo vaig gaudir del seu darrer any de docència, poc després d’acabar el curs 1972-73 va morir. En aquell moment jo era un jove estudiant d’història compromès clandestinament en la lluita antifranquista, agosarat i ingenu en la meves intervencions a les assemblees d’estudiants a la Casa de Cultura, en aquell moment seu del Col·legi Universitari de Girona.
Recordo els seus comentaris benèvols a un examen de la guerra civil catalana del segle XV que m’havia qualificat amb un excel·lent, tot i que la meva ploma semblava més inspirada en la guerra del Vietnam que en l’edat mitjana. Em ve a la memòria també quan em va acompanyar a la Sarfa per a tornar a casa meva, a Llagostera, desprès d’uns comentaris sobre Franco que vaig fer en públic, davant la filla del comissari de policia de la ciutat, donant-me savis consells tement per la meva seguretat.
En “Met”, com li dèiem afectuosament els estudiants, era un mestre i un ciutadà, coherent i compromès. Sempre seré fidel als mestres que he tingut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada