En els balanços d’acció municipal sovint es dóna més importància a les obres fetes -és a dir: aquelles inaugurables- que a les accions que tenen a veure amb el benestar de les persones. Ha estat paral·lel aquest pensament al del “boom” de la construcció i s’han reforçat l’un a l’altre en el pensament de no pocs alcaldes o alcaldesses.
Ahir quan feia balanç de l’acció realitzada en aquets darrers any per l’àrea de polítiques socials en temes de gent gran i dependència, em venia al cap el desconeixement d’alguns dels meus companys de govern sobre aquest tema que afecta a 1622 ciutadanes i ciutadans de Girona atesos el 2010.
Darrera aquest nombre i del percentatge d’11,5% de gent major de 64 anys atesa, hi ha un gran esforç de les persones que hi han treballat, tècnics municipals, empreses contractades, associacions. Un treball en el qual els seus actors investiguen a partir de l’acció i que ha servit per reduir temps i costos per donar un servei de qualitat.
Ara que es desprestigia la gestió pública dels serveis, ara que els volen retallar parlant d’ineficiència, el model social de Girona i la seva manera de fer -compromís, responsabilitat pública, gestió mixta en funció del objectius de cada servei- esdevenen un exemple en aquest àmbit contra les tergiversacions i generalitzacions poc fonamentades.
En els propers quatre anys l’acció social serà el termòmetre que ens marcarà la bona o mala salut de la nostra ciutat. Començarem amb bon peu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada