Per entendre el debat sobre la necessitat o no del nou complex de tractament de residus de Campdorà cal conèixer l’evolució que ha fet la ciutat en aquest camp.
Fins l’any 2003 en que ICV-EUiA va entrar al Govern, a Girona no hi havia residus, hi havia escombraries, entès aquest terme com la barreja indicriminada de fraccions de materials diferents. I les escombraries de Girona es van amagar sota l’estora, primer a la llera del Ter, més tard a l’abocador dels Àngels, fins que l’estora ja no donava per a més.
L’any 1984 es decideix “fer desaparèixer” les escombraries amb una incineradora. La tecnología de l’època era molt rudimentaria, i la incineradora, malgrat la pompa que se li va donar, era tant sols un forn que cremava a escapament lliure. Ben aviat es va poder comprovar que la matèria, com a forma d’energia que és, ni es crea ni desapareix sinó que tan sols es transforma, i l’atmòsfera s’havia convertit en el nou abocador de la ciutat.
Empesos per l’entrada a Europa i l’adaptació a les normes comunitàries la incineradora va haver de dotar-se d’una caldera per recuperar l’energia de la combustió i de filtres i més filtres per depurar-ne els gasos. Al final, el que avui tenim és un forn farcit de pedaços que compleix amb les normatives cada vegada més estrictes que van sortint, a un preu més alt. Mentre Europa diu que només considera valorització energètica dels residus quan aquesta aconsegueixi rendiments energètics del 70%, la nostra pobre incineradora arriba justet al 20%. És doncs una vella màquina que ha complert amb la seva funció durant 27 anys però que reclama a crits la seva renovació.
Increïble com un partit que s'autoanomena d'esquerres pugui fer una defensa de la incineradora de Campdorà amb tots els perjudicis que aquesta comporta. Totes i tots sabem que la incineració és un pegat i que hi ha d'altres solucions. A la incineració li convé com més barreja de residus, millor! Ja que, si hi ha papers i plàstics, encara millor perquè cremarà millor i tindrà més beneficis energètics. Ara bé, el problema, a banda de l'ambiental, és el de salut. Per molts filtres que s'hi posin, cal tenir en compte que les partícules més perilloses són les nanopartícules, aquelles que passen els filtres, es desplacen a majors distàncies i acaben als nostres alveols. No seria millor invertit els 170 milions en d'altres tecnologies i fins i tot en la prohibició d'aquells materials que no són reciclables??
ResponEliminaEstà clar que cremar el residus no és l'opció preferible, però avui dia ja no és només una qüestió de recursos materials sinó també energètics. Pel que fa els recursos materials hem d'acceptar que hi haurà una part dels residus que mai podran ser reciclats, ja sigui perquè no s'han separat als domicilis, o perquè simplement són materials sense circuits de reciclatge. Si seguim l'exemple de Girona, la ciutat capital de província habitants de Catalunya que més recollida selectiva fa, i que encara pretenem millorar, posem que fent-ho molt i molt bé arribéssim a un 60% de materials reciclats (val a dir que no és comparable el màxim que pot assolir una ciutat o un poble). Encara hi hauria 40% de residus a "eliminar", davant d'això l'opció de treure'n un aprofitament energètic per nosaltres és el més encertat. Per diversos motius:
ResponElimina1) obrir un nou abocador és una aventura pràcticament inviable; ningú vol saber-ne res de les escombraries de la ciutat , i de fet ja era així el 1984 quan es va crear la planta de Campdurà.
2) tanmateix, els abocadors generen importants problemes de lixiviats que acaben afectant les aigües subterrànies i emissions difuses de metà (car una part es recull i se'n fa combustible) un gas la mol·lècula del qual multipica per 21 l'efecte d'escalfament de l'atmosfera del CO2;
3) l'aprofitament energètic dels residus ens permet produïr electricitat i calor en grans quantitats, és a dir ens permet fer un pas de gegant cap a un sistema energètic molt més autònom i robust; equipaments i llars amb electricitat i calefacció produïda indefinidament a Girona.
4) Això ja és una qüestió ètica, però per nosaltres és clau poder dir ben alt, quant abans millor, que no necessitem el petroli libi, ni el gas algerià, etc.; que no volem contribuïr a la continuïtat de règims dictatorials (que tan de bo estiguin veient la fi aquests dies) i amb recursos naturals explotats de manera indigna per grans corporacions del nostre propi país;
5) perquè l'opció energètica és un pas cap a la lluita contra el canvi climàtic, perquè enlloc de necessitar recursos fòssils per fer electricitat i recursos fòssils per fer calefacció, d'un sol recurs traiem ambdós productes;
6) perquè, fins i tot en el cas que entre tots canviem el sistema productiu i s'eliminin els envasos i embalatges d'un sòl ús (espero equivocar-me, però em sembla que això ni els nostres nets no ho veuran) ens quedarà a la ciutat una planta, si cal per fer energia a partir de biomassa (restes forestals) subministrant electricitat i calor a serveis tan bàsics com les escoles, els centres de salut, la depuradora, la potabilitzadora, etc. i milers de llars.
Sobre les substàncies contaminants, és cert que se n'emeten, però precisament per ser instal·lacions públiques la normativa només fa que esdevenir més estricta, garantint la millor tecnologia disponible a cada moment i buscant permanentment solucions per evitar que aquestes substàncies es dispersin. I si ens hem de preocupar pels contaminants, vivim en un medi tan exposat (trànsit, calefaccions, pesticides i fitosanitaris als vegetals, medicaments i substàncies bioacumulatives a les carns, etc.) que precisament no crec que la incineradora de Girona sigui la font de la qual més ens haguem de preocupar.
Si voleu, feu la guerra a la nova incineradora, però perdrem una oportunitat que pot beneficiar tota la ciutat i tota la comarca, mentre els grans reptes com ser menys petro-dependents seguiran a anys llum.
Per mi, en canvi, tot això és apostar per una Ciutat en Transició.
La segona part que he escrit del tema i l'aportació d'en Sergi em sembla que contesten els teus dubtes.
ResponEliminaSeria bo que entre gent d'esquerres miréssim més el que ens uneix que el que ens separa, sovint matisos.
El debat és interessant, i molt necessari, i ens caldria convertir-lo en un debat de ciutat perquè ens hi juguem molt com a municipi i com a comarques gironines.
ResponEliminaSergi, està clar que coincidim en que cal avançar cap a una descarbonització de la nostra economia, societat i model productiu, cosa gens fàcil però imprescindible en els temps que corren. I evidentment que cal combatre les petrodictadures que nosaltres mateixos perpetuem, i la millor manera de fer-ho és sens dubte que construint alternatives a l'economia del carboni.
Ara bé, tinc els meus dubtes en que la millor alternativa sigui la incineració, crec que hem de ser molt ambiciosos i treballar per assolir aquest 60% de volum de residus reciclats, treballar en la reducció i reutilització i sobretot combatre l'economia del sol ús. Cosa gens fàcil però com dic cal mantenir el llistó de les voluntats molt alt, si de cas ja ens trobarem amb les posibilitats però no podem rebaixar ja d'entrada les voluntats.
Per cert que dono ple suport a les mesures energètiques que acabeu d'aprovar, cal seguir treballant en aquesta línia. Sobre les diferències i els matisos la història ens ensenya que l'entesa entre l'esquerra no és fàcil, cal molta paciència i anys de treball i sacrifici.
Hola Jordi,
ResponEliminaés de celebrar el teu suport al Pla de lluita contra el canvi climàtic que acabem de presentar, tenim un gran repte al davant i necessitarem que el màxim de forces polítiques remem en un mateixa direcció.
Hi ha uns aspectes que voldria matisar però.
IC-V ha aconseguit que Girona tingui una taxa del 40% de recollida selectiva, situant-nos en segona posició a nivell de tot Catalunya per a ciutats de més de 50.000 habitants (n'hi ha 23). I tot just fa unes setmanes, s'ha llançat un nou concurs de recollida de residus, precisament per intensificar el servei a tota la ciutat i assolir el 60% que comentem, o més si és possible; això amb un abaritiment del cost del servei inclòs. Per l'Enric Pardo ha estat una prioritat absoluta fer de Girona capdavantera en reciclatge. Miraré d'estar a l'alçada (si s'escau) i continuar avançant en aquest treball.
Un treball de ciutat pel qual el 40% de la població ja està donant la seva opinió cada dia fent el gest de separar els residus. Crec que en aquest tema hi ha un camí clar al davant: continuar incoporant ciutadania a aquesta nova cultura de separar, i sumar esforços per erradicar els productes d'un sòl ús. La incineradoda és el darrer eslavó d'aquesta cadena, és una de les dues opcions -incineració o abocador- per aquella part dels residus que no hem sabut evitar ni reciclar. No deixem que ens encegui, i sapiguem treure el màxim profit d'un problema que hem d'afrontar. Abocador: més barat, però on? I amb quin benefici, a banda d'omplir un forat d'escombraries? En el millor dels casos una mica de gas per fer anar alguns camions de recollida. Amb el complex de residus planificat a Campdurà, que inclou molt més que una renovació de la incineradora, a més d'evitar els problemes d'un abocador podem arribar a subministrar electricitat i calor a una part gens menyspreable de la ciutat; parlem de milers d'habitants.
Crec que hem de ser valents, prendre decisions encara que per alguns puguin ser desencertades, i deixar-nos de dicotomies de "blanc o negre". Perquè l'error de deixar per demà la feina de canviar la ciutat pot ser molt pitjor.
A veure, intento contrerestar els arguments d'en Sergi Nuss amb l'objectiu d'enriquir el debat (respectant els punts que plantejava ell mateix al seu escrit):
ResponElimina"1)obrir un abocador és una aventura pràcticament inviable..."
I la meva pregunta seria: On es portaran les cendres de la planta incineradora? I les escòries que no es puguin "col•locar" com a subhastes de carreteres o com a maons, cosa altrament ben poc recomanable? Tot plegat arriba a significar entre el 20 i el 30% del material que entra a la incineradora. Així doncs, amb compte! una incineradora no elimina la necessitat d'abocadors. Al contrari, en demana i a més, amb més mesures de seguretat que una de residus municipals ja que les cendres de la incineradora son altament tòxiques. Ara bé si voleu fer el trasvassament de rebuig municipal a una part a l'atmosfera i una altra part a abocadors de residus especials industrials....tinguem clar que ens estem enganyant!
Així doncs, quina és la destinació de les cendres, de les escòries, i dels filtres de la incineradora i quina és la destinació que es preveuria per la nova ampliació de Campdorà??
Sembla que, com a IC-V, heu renunciat a incrementar la recollida selectiva més enllà del 40% o del 60%, és a dir que com a mínim espereu tenir un 40% de resta. Però és que amb el porta a porta la resta podria estar per sota del 20%. I la "necessitat" d'abocador en el porta a porta amb un 80% de reciclatge es la mateixa que una incineradora amb un 40% de recollida selectiva, però com a mínim amb el porta a porta el material a posar a l'abocador no seria tant tòxic com amb la incineradora-abocadora.
Però es que a més en el marc d'una estratègia de residu zero, no ens caldria ni un nou abocador, sinó una mena de dipòsit temporal de residus en que un cop havent invertit part dels 170 milions d'euros de la planta en un centre d'investigació del rebuig, ja seríem capaços en uns 10 anys d'aprofitar la major part d'aquest 20% de rebuig dels porta a porta.
"2)... els abocadors generen importants problemes..."
Penso que és una anàlisi poc rigorós i a més utilitzes doble vara de mesurar.
Començo per la rigorositat: Els abocadors que poden generar lixiviats i emissions difuses de metà son els abocadors on s'hi diposita matèria orgànica biodegradable, bàsicament restes de menjar i paper i cartró. És a dir -fracció resta- de llocs on es fa una recollida selectiva ineficient, cosa que no passa amb un bon porta a porta on la orgànica i el paper es recullen majoritàriament de forma selectiva (més del doble de kg/hab i any que en contenidors). Jo preferiria mil vegades tenir un abocador de rebuig de porta a porta al costat de casa que no el d'una inicineradora. Ja que el rebuig del porta a porta no conté amb prou feines orgànica i per tant no hi ha problemes de generació de lixiviats, ni de pudors, ni de metà. I d'aquests abocadors n'hi ha, en diuen abocadors d'inerts o fins hi tot de runes on no hi ha ni lixiviats ni emissions de metà, però tenen un control rigorós del material que hi entra.
Ara la doble vara de mesurar, si més endavant dius que pel fet de ser pública la inicineradora aquesta complirà amb totes les obligacions legals, perquè no hauria de complir un abocador també les obligacions legals? Estan obligats a impermeabilitzar la base, a fer una recollida de lixiviats, a posar una depuradora per tractar-los.... Si als abocadors això es farà malament... perquè s'hauria de fer bé en una incineradora? Els límits d'emissions són els realment segurs per la salut o són els que es poden mesurar per la tecnologia d'anàlisi de que es disposa? O són els que es poden aconseguir amb el nivell tecnològic de filtres de què es disposa? Com és que només hi ha la obligació de fer 2 analítiques de dioxines a l'any.... que la resta de dies no se n'emeten?
"3)Aprofitament energètic dels residus... electricitat i calors en grans quantitats.... sistema energètic més autònom i robust... produïda indefinidament a Girona".
ResponEliminaÉs cert que la incineració genera energia, el que no es cert és que en generi en grans quantitats. Vegem un exemple concret, al Maresme la Incineradora de Mataró crema tota la comarca menys Tiana, Montgat i Tordera, és a dir uns 400.000 habitants. Ven a la xarxa 73.353MWh/any. Tenint en compte el consum mig d'una llar segons els Ministerio de Medio ambiente, 363,5 kWh al mes, genera electricitat per l'equivalent de menys de 17.000 llars. És a dir uns 50.000 habitants. Vaja que només es "genera" electricitat per el 13% de les llars que generen brossa... de fet és per menys ja que també hi arriba brossa dels comerços i de residus industrials assimilables a urbans!) .... No sé si això és un gran pas per un sistema molt més robust.
Ara bé, si ampliem una mica més la perspectiva, com fas en el punt 4 amb la qüestió ètica, cal que ens fixem amb què passa amb els materials que hem cremat. Doncs passa que estem en una societat de consum i el que s'ha destruit es torna a produir per poder continuar consumint. És a dir; que el paper, els envasos lleugers i la resta de materials cremats, es tornen a produir i es necessita molta més energia que la que s'ha "obtingut" en la incineradora, alguns materials fins a 140 vegades més. En canvi si els materials que hem incinerat s'haguessin enviat a reciclar, necessitaríen molta menys energia per tornar a convertir-se en materials consumibles. En definitiva la incineració genera més despesa energètica en la explotació de nous recursos i en la transformació de la materia primera. Reciclant estalviaríem de mitjana 6 vegades l'energia que malgastem amb al cicle d'extracció, producció, consum i incineració. En definitiva reciclant no es genera energia local, però en canvi s'estalvia energia global i a sobre es generen molts més llocs de treball.
Si la producció ha de ser indefinida... vol dir que sempre hem d'estar cremant residus, i per tant que la incineració competeix amb la recollida selectiva. Però i quan es facin menys residus, com està passant ara amb la crisi? O quan es vagi reduint el pes dels envasos, com ja està passant? O es torni a impulsar els sistemes de devolució i retorn? Haurem de demanar a la gent que faci residus per poder alimentar la incineradora, o l'anirem a buscar a Nàpols?
Aquí tenim un conflicte d'interessos la incineradora ha de funcionar al 100% de la seva capacitat per ser rendible, per poder anar-la amortitznat necessita facturar electricitat. Un abocador, en canvi ens interessa allargar-li la vida el màxim de temps possible. Només és qüestió de posar unes regles del joc que facin que qui el gestioni no li interessi entrar el màxim de tones possibles (tal com passa ara que cobren per tona entrada) sinó amb una altra formula amb la qual tinguin incentius econòmics per allargar al màxim la vida de l'abocador entrant el mínim material possible i investigant com recuperar materialment el residu que hi entra. En definitiva un abocador és compatible amb una bona recollida selectiva, una incineradora, no.
"4) qüestió ètica, que no necessitem petroli libi, ni gas algerià..." Amb els arguments del paràgraf anterior està clar que la incineració justament es la forma de gestionar els residus que més contribueix a mantenir aquests règims ja que és la que més petroli demana per explotar noves mines de bauxita per fer alumini, més petroli nou per fer plàstic verge, més arbres per fer nova pasta de paper.... Això sembla la neollengua orweliana de 1984 on deien les coses al revés per fer-nos-les colar millor!
"5) opció contra el canvi climàtic", Mira't (mireu-vos) l'informe de Greenpeace http://www.greenpeace.org/espana/es/reports/091124-02/
ResponEliminasobre el pes de la incnieració sobre el canvi climàtic. És la forma de producció d'energia que més CO2 emet si es contabilitzen totes les emissions de CO2, tant les fossils com les biogèniques. El que dius (Sergi) sobre que es una manera de lluitar contra el canvi climàtic fas una doble trampa, només contes una part del CO2, i no tens en compte el CO2 que s'haurà d'emetre per produir materials nous a partir de materies primers enlloc de matèries reciclades.
"6) els nets no veuran sense envasos ... reconvertida en planta de biomassa" Potser seran els fills els que veuran la fi dels envasos lleugers d'un sol ús, les SIGs estan en col•lapse econòmic i s'esta plantejant nova llei sobre sistema de diposit i retorn.... sobretot per una necessitat econòmica. Utiltizar una incineradora com a planta de biomassa pot ser mooooolt ineficinet econòmicament. Ja no acaben de sortir els números en plantes de biomassa per les productivitats dels nostres boscos, per la necessitat d'assecar les esporgues i per tant de costos d'espai de magatzematge... si a sobre els posem en una planta d'"alta tecnologia" quan la biomassa forestal es pot cremar en forns molt més senzills de mantenir... sense comentaris.
"Sobre substàncies contaminants" Justament si vivim en un medi exposat quantes més fonts conegudes ens treiem de sobre millor. L'Eduard Rodriguez Ferrer diu que les incineradores son la major font de dioxines, perquè hauríem d'assumir-ho si resulta que a sobre és més car que fer petites plantes de compostatge, genera menys llocs de treball, emet mes co2, consumeix més energia a nivell global.... i ens fa més petro dependents
Una ciutat en transició és aquella que tendeix a importar cada cop menys recursos d'arreu del món. I una incineradora és justament això, una màquina d'importar recursos d'arreu del món.
Espero haver aclarit el punt de vista i l'aposta que fem des de la CUP.
Josep Jovani.
Portaveu comissió ambiental CUP Girona
Hola Josep,
ResponEliminame n'alegro que tinguis tan clar el model de gestió que defenses. Jo, potser m'equivoco, però prefereixo defensar un model realitzable. T'he de ser molt honest, no veig factible posar en pràctica un porta a porta a tota la ciutat. Tal com ha succeït a Vilassar de Mar, tinc la impressió que en barris amb edificació compacta en alçada podria ser un fracàs social i portar a la seva paralització. Ara bé, estic d'acord amb tu que és un sistema molt més efectiu de recollida selectiva i que hauríem d'introduïr-lo a tot arreu on sigui possible. Aquest és un dels grans passos pendents i que sens dubte hem d'abordar, i no tinguis cap dubte que si Girona pot assolir un 80% de recollida selectiva, per IC-V-EUiA així serà.
Veig que la teva argumentació està molt enfocada al combat per vots entre les nostres forces, a oferir una imatge que sou més ecologistes que IC-V-EUiA. Amb tot, trobo que perds de vista que per assolir aquest 80% necessitarem que el 80% (o més) de la ciutadania s'hi apunti. Per tant, jo prefereixo proposar i posar en pràctica un model pregressiu, per tal que anem del 40% al 50% i d'aquí al 60%, etc. fins al 80% (he dit prou vegades 80%?) de manera que més i més gent s'hi vagi afegint i els avenços es consolidin; jo crec que per això potser fan falta 10 o 15 anys més. Potser et sembla molt. A mi no. Tampoc crec que fóra encertat un programa tan intensiu i polèmic que pogués acabar al calaix arran d'un canvi polític.
Ara bé, cal afrontar el tema de rebuig igualment. Tu estàs en contra de la incineradora; molt bé. Jo no hi estic ni a favor ni en contra. La veig com una part del sistema de tractament de residus que té avantatges i desavantatges, i en la meva valoració els avantatges em semblen suficients per compensar els desavantatges. Ja ho vaig comentar a l'anterior post, però em convenç que Girona tingui un complex amb una planta de biogàs (a partir de la digestió de matèria orgànica) i una nova incineradora (i una planta de compostatge entre d'altres instal·lacions) perquè ens permetrà a més de generar electricitat, produir calor. Dos tipus d'energia que consumim en grans quantitats que podrien ser produïdes in situ a Girona. Aproximadament el 18% de l'electricitat i l'equivalent també al 18% de gas natural que consumeix la ciutat. A mi no em sembla poc.
Pensa que Freiburg, la ciutat més assolellada i amb més superfície fotovoltàica d'Alemanya -9,5 MW fotovoltàics instal·lats, el que venen a ser uns 100.000 m2 de cobertes i una producció 13 vegades la gironina- només es produeix un 1,1% de l'electricitat que consumeix amb aquesta font (posant "freiburg energy balance" al google, la quarta opció és un esplèndid power point del seu desenvolupament energètic sostenible).
En conclusió, l'únic que vull dir, és que fer la transició cap a una ciutat autosuficient energèticament no serà fàcil, i haurem de valorar molt detingudament cada opció que tinguem per avançar-hi i deixar-nos el mínim d'oportunitats pel camí.
Sergi.
Hola Sergi,
ResponEliminaem quedo més tranquil després de llegir el teu últim post. Ara bé, no sé si és la visió d'IC-V ja que els arguments que es donen és l'assoliment d'uns límits de recollida difícils d'assolir. I aquí és on anem nosaltres, a posar en pràctica un PAP com a solució a tots aquests residus tòxics que genera la incineració i que veig no teniu clar (o no en fareu) cap tractament posterior, suposo que la deposició en algun abocador, mantenint el problema de fons. Justificar això o no donar-hi una solució com a partit, és molt greu! I si aquestes preguntes han de quedar a l'aire (com veig que han quedat) és que no teniu una aposta clara per arribar al residu 0.
Per altra banda, nosaltres no hem dit pas que la implantació del PAP sigui immediata, sinó que començaríem per un barri i avaluaríem els resultats, per tal d'anar avançant mica en mica.
Per exemple: San Francisco (1,5 milió de
persones) s’ha marcat l’objectiu de Residu Zero pel 2020, generen 1,8 milions de
tones/any. Girona ha de ser menys? Altres ciutats italianes o de l'estat, l'han dut a terme amb èxit així com ciutats catalanes.
Així doncs, l'alternativa a la incineradora hi és. Ara bé, l'aposta d'ICV és clara en un altra sentit i aquí diferim. No creieu que d'aquí al 2013 (mínim) que estigui feta la nova incineradora hi ha temps de posar en pràctica el PAP i destinar-hi els 170 milions pressupostats per avançar en termes d'investigació? La veritat, no entenc perquè tanqueu aquesta porta tan aviat.
Finalment, creus que ho fem pels vots? Realment estàs molt equivocat, ho fem perquè hi creiem i defensem el Medi Ambient. Potser l'error és que us penseu (com a partit parlo) que el tema ecologista és exclusiu vostre. Si heu fet aquesta lectura és perquè suposo, alguna por amagueu.
A banda d'això però, el que evidentment nosaltres no compartim del teu argumentari és: "Jo no hi estic ni a favor ni en contra (de la incineració). La veig com una part del sistema de tractament de residus que té avantatges i desavantatges, i en la meva valoració els avantatges em semblen suficients per compensar els desavantatges." Realment creus això? La incineració és incompatible amb la prevenció i el reciclatge de residus, i t'explico el per què:
a. Necessiten la quantitat de combustible nominal per mantenir el bon
rendiment i també per a que sigui rentable econòmicament.
b. Necessiten combustible amb PCI suficient com per assolir índexs d’eficiència
energètica prou elevats com per ser considerats “valorització energètica”; la
realitat mostra, però que com més recollida selectiva menys PCI —ja que es
retiren cartrons i plàstics— necessitant combustibles addicionals per fer-les
eficients.
c. La gran inversió econòmica d’aquestes instal·lacions fa que no s’inverteixi
suficientment per apostar en prevenció, en compostatge i reciclatge, ni en
les inversions necessàries en l’educació ambiental permanent.
d. El cost econòmic de funcionament i manteniment és molt elevat.
e. Estimula el consum i el creixement de residus i desincentiva la prevenció i
participació en la recollida selectiva.
f. Cal produir i consumir menys i el que es produeixi ha d’estar dissenyat amb
el mínim de materials i ser pensat per que sigui reutilitzable o reciclable; sinó
no hauria de posar-se al mercat.
Només amb l'apartat b, n'hauríeu de tenir prou. Estarem d'acord però, que el debat és enriquidor i també estarem d'acord en que cal avançar mica en mica, on queda clar que no ens posem d'acord, és en l'estratègia per arribar-hi.
Salut!
Penso que tot debat es enriquidor i més en temes sensibles com aquest, agraeixo a en Sergi Nuss la claredat en uns posicionaments que compateixo plenament.
ResponEliminaHola Josep,
ResponEliminaResidu zero: tan de bo. Ara, em sap greu però no m'ho crec. Podem parlar-ne, faltaria més. Jo només opino que hi ha uns avantatges importants d'un model que ens permeti obtenir molta energia per la ciutat. Des del 2003 fins ara ens hem dedicat a eliminar el rebuig que anava a abocador perquè la incineradora amb les seves 40.000 tones de capacitat no donava abast. Ara plantegem un nou salt: assumir amb la mateixa capacitat nominal tots els residus de Girona i tots els del Gironès i al damunt multiplicar per 10 o més l'aprofitament energètic de les deixalles. Això és un repte per les dues següents legislatures. Més endavant no cal patir per què farem de la incineradora si li falten residus. El país té un dèficit estructural de plantes de biomassa perfectament compatible amb el tractament del rebuig. Tampoc em capficaria pel poder calorífic, precisament el baix rendiment de la planta actual és per excés de PCI del rebuig, i més que ho serà a mesura que anem millorant la selectiva d'orgànica i fem un pretractament d'assecatge de la fracció resta.
En tot cas, veig que ambdós diem de portar a terme un programa que augmenti al màxim les selectives i de manera progressiva. El 2013 tenir el porta a porta en marxa, potser, sinó el 2014. La diferència està en com invertir els 170 milions. Ja sé que sembla una quantitat enorme de diners, però en 20 anys només són 57€ anuals per habitant del Gironès, pagats per l'Agència de Residus de Catalunya per a infraestructures de tractament. Però no et discutiré que és una xifra que impressiona.
Per mi el tema està en com treurem el màxim profit a aquesta inversió si arriba. I per mi, que quedi una instal·lació capaç de generar-nos el 18% de l'electricitat i la calor em sembla prou important.
També podem dir que no i seguir lamentant-nos que s'acabi prorrogant la vida a les nuclears i que el gas ens vingui d'Algèria o de l'Abramovitx.
En tot cas entenc el teu argument, però per mi d'una sola inversió en traiem 3 solucions de gran abast i de llarga durada.
Segueixo pensant que la incineració no és la solució, però sí que crec que ens és una opció vàlida aquí pels propers anys i que si esdevé innecessària ja sabrem beneficiar-nos de la tecnologia que ens deixi.
Pel tema de l'abocador, no ens has aclarit on posaria la CUP l'abocador comarcal del Gironès per portar el rebuig del vostre model.
A mi no em preocupa perquè les escòries tenen sortida i perquè si tenim unes instal·lacions a oferir per necessitats d'altres comarques, si fes falta ja podríem arribar a intercanvis. I les cendres, ja tenen els seus propis circuits de tractament especial.
Tan de bo algun dia la planta de Campdora tracti nomes biomassa, però em temo que encara falta molt.
Confondre desig amb realitat té un alt cost en política. El desig és la bruixola que ens diu cap on anem, però per caminar calen cames i fer pasos un darrera l'altre.
Et demano però que deixem aquest debat aquí, perquè jo no em dedico només a això (dóno per suposat que tu tampoc) i m'està prenent més temps del que diposo ara per ara. En qualsevol cas, si sortim elegits i tenim quelcom a dir en aquests temes, per part meva no ho dubtis que ja tindrem ocasió de conversar-ne.
Sergi Nuss