El president Mas i tots els altres!

Font: elpuntavui.cat

Ja és un fet, no hi haurà una candidatura alternativa a CiU, capaç de hegemonitzar la via dels dret a decidir o almenys d’incidir de forma determinant en la configuració de l’estat propi.

Es deixa via lliure a què amb majoria absoluta, o quasi, el “masisme” pugui marcar terminis i continguts, davant una fragmentada opció d’esquerra sobiranista, on s’han imposat les diferències, que òbviament n’hi ha, als punts comuns que, al meu parer n’hi ha més. Els que en cada un d’aquests partits miraven de reüll als altres estan d’enhorabona. Podran “marcar paquet”, felicitar-se de tenir un diputat més que l’altre, o fins i tot amb pocs diputats dir que és solament el començament cap a un futur, més llunyà que menys.

Les esquerres si son propietàries del futur, per a què volen construir el dur present? Que ho faci la dreta, ja se sap està plena d’interessos i té tot el suport mediàtic! D’excuses mai en manquen. Les direccions el 26 composades de nous, o no tant nous parlamentaris, marcaran noves estratègies: de derrota en derrota fins a la victòria final.

Estic emprenyat amb les esquerres sobiranistes parlamentàries i amb els que es consideren alternatives a aquestes i per estrenar-se, fan el mateix, primer el xiringuito i després la revolució!

En propers dies ja veureu com la premsa destacarà que, més enllà dels dos partits unionistes (PP i franquícia catalana del PSOE), solament resta una alternativa, Mas President! I no poca gent repetirà el nou mantra convergent: primer la independència, després dretes o esquerres, és a dir, dretes!

Continuaré donant suport a aquells amb els que treballo políticament de forma més estreta, ICV-EUiA, però emprenyat, amb ells i amb tota l’esquerra sobiranista, per perdre temps en un temps on no hi ha temps.