dilluns, 22 d’octubre de 2012

Ni el caciquisme és inamovible ni l’autodeterminació és un brindis al sol. Galiza i Euskadi llunys i a prop

Font: rtvv.es
No ens pot deixar indiferent el que ha succeït a les eleccions a Galiza i a Euskadi. Per aquells que es neguen a veure la diversitat dels pobles a l’Espanya d’avui és un fet inqüestionable que els resultats corroboren.

Fins i tot són representatius de la història i del present més recent. En un cas, Galiza, la debilitat del nacionalisme davant del caciquisme que es ve arrastrant del segle XIX. Per l’altre, Euskadi, el parèntesi que s’ha superat, resultat de la fi de la violència que va emmascar i la llei de partits ho va consolidar, el miratge de la representació parlamentària, per l’exclusió de bona part de l’esquerra abertzale.

Pels progressistes catalans els resultats no són solament una mala noticia, que ho és, un PP caciquil i entregat a una visió d’Espanya vella i carrinclona. Però el resultat d’ANOVA sobretot i BNG, és sensiblement superior, 16 escons, en comparació als 12 de les eleccions anteriors. Caldrà defugir personalismes i sense la pressa de les eleccions avançar per a la construcció d’una esquerra nacional galega que representi l'esperança d’un poble que no pot continuar captiu.

Euskadi en pau, amb dos terços de vot abertzale i amb un BILDU que ha sabut sumar i desempallegar-se d’un passat, tot assumint-lo, que el marginava i aïllava de la majoria. Ha sabut conformar una coalició d’esquerra plural amb gent que fins feia molt poc es tirava els trastos al cap, o quelcom pitjor.

Queda poc més d’un mes per a les nostres eleccions i es voldran fer comparacions interessades, jo no me’n puc estar de dir que les esquerres nacionals, les seves direccions especialment, tenen el 26 de novembre una obligació indefugible, ja que han estat incapaces abans del 25N, de vertebrar una via d’esquerres, social i nacional, en el camí de l’autodeterminació i de l’estat propi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada