dijous, 11 d’octubre de 2012

Vestir-se de romà a Girona el 2012

Font: xtec.cat
Girona som una ciutat barreja de modernitat i tradicions, on una multiplicitat d’associacions donen vida a projectes de molts tipus. Per a mi totes són respectables.

D’aquests projectes, molts no són subvencionats per l’Ajuntament i d’altres sí. Entre els que sí ho són, figura la Confraria de Jesús Crucificat-Manaies de Girona que organitza la cavalcada de reis i les processons on desfilen els manaies. Aquests darrers es vesteixen d’una mena de recreació dels uniformes de les legions romanes, acompanyant les processons de setmana santa. Tots són homes, d’edats diferents.

En el darrer Ple vaig recordar a l’alcalde que la nostra política de subvencions va lligada a la obligació de respectar la igualtat de gènere que vincula al nostre Ajuntament. Vaig parlar d’obrir un diàleg amb l’esmentada associació per a fer veure que el 2012 a casa nostra la igualtat no és optativa i que les tradicions es poden perfectament adaptar a aquest fet.

La resposta de l’alcalde fou fugir d’estudi, quan no sap què dir, la culpa és del govern anterior. Malament governarem si fem d’aquesta afirmació una cantinella que ho amaga tot.

Al sortir aquest tema a la premsa, m’ha deixat estorat la resposta del president de l’esmentada associació, tot dient que no calia que hi entressin dones “perquè en el temps de crist no portaven cuirasses”. Com deia un articulista d’un diari de la ciutat conegut pel seu sentit de l’ humor, entre d’altres virtuts, tampoc portaven ulleres, ni desfilaven el nens, ni jugaven amb les llances... Aquesta repercussió d’una pregunta al Ple, demostra que la reflexió que jo demanava no solament és necessària sinó imprescindible.

3 comentaris:

  1. Benvolgut Joan,
    Amb el teu permís se m'acudeixen uns comentaris.
    Som uns quants manaies que no tindríem cap problema quant a la presència de dones al maniple; és clar, en efecte, que els arguments "històrics" en contra no se sostenen per enlloc i que, fora d'una certa "tradició" que no significa gaire res, crec que no hi ha raó objectiva per negar la presència de dones. Alguns ho hem defensat diverses vegades en el si de l'entitat.
    Però també et puc dir de bona font que no hi ha hagut mai demanda que provoqués el debat de manera seriosa. I per això em sembla que seria completament artificial plantejar el debat des de fora. Per dir alguna cosa, anem a imaginar el suggeriment d'una quota femenina obligatòria en els manaies. No discuteixo la utilitat de tals mecanismes a l'hora de garantir que els millors (homes o dones) arriben a exercir les responsabilitats per a les quals tenen aptituds (i suposo que per això decideixen optar per les quotes els qui hi opten). Però en el cas dels manaies seria una mesura exclusivament simbòlica d'una artificialitat completament forçada. En resum, penso que és una decisió que cal deixar a la massa social de l'entitat, que anirà evolucionant a un ritme que només podrà ser el seu.
    Altra cosa és que llavors "mereixin" subvenció municipal o no. D'acord en això, els criteris els fixa qui subvenciona, i tu cal que defensis els teus. Tanmateix, en el cas dels manaies crec que hi ha molt més a valorar; entre d'altres, i per seguir amb el tema, les confraresses participen activament a la secció de vestes, així com en l'organització de la Cavalcada (que resol un important tema organitzatiu a l'Ajuntament). Cal empontegar-se en una activitat de la confraria que només té lloc dos dies l'any i que, dels seus prop de 800 socis, implica només 120 homes?
    En aquest sentit, des del respecte i fins i tot des de la simpatia, m'atreviria a assenyalar que l'esquerra deu tenir moltes coses més a criticar, tant de la situació actual com del govern municipal més enllà dels manaies. En el petit món del centre de Girona pot semblar un "target" simbòlic de certa entitat (potser, fins i tot, de cert rèdit per a alguns), però la meva impressió, des de dins, és que devem ser força més irrellevants en un panorama mínimament mica ampli.
    Amb tota cordialitat,
    Marc Sureda

    ResponElimina
  2. Benvolgut Marc,
    Agraeixo el teu comentari, quan al Ple vaig parlar d’obrir una reflexió anava en aquest sentit. No deixar les coses com estan perquè sempre s’ha fet així sinó adequar-les al temps que vivim. Més encara si hi ha una subvenció que obliga a l’Ajuntament pel codi ètic que ha assumit. Si no s’haguessin produït les desafortunades declaracions sobre “les cuirasses” probablement no hauria redactat aquets post.
    Evidentment hi ha molts temes més importants, dels que intento preocupar-me, però a l'aprovar una subvenció tinc l’obligació de fer-me les preguntes adients.
    Una abraçada
    Joan

    ResponElimina
  3. NO cal que sigui per una condició d'una subvenció pública, tot i que també.
    La llei d'igualtat no fa altra cosa que desplegar un principi constitucional i estatutari fonamental. Si avui una dona volgués ser admesa al maniple ningú podria negar-li pel fet de ser dona (o ho podria demanar tutela als poders públics). Això és així fa temps, tot i que no podem negar que alhora avui hi ha mentalitats preconstitucionals, que buscaran excuses per no admetre-la. En fi, res de nou.
    Una altra cosa és que si preguntéssim a les dones si el maniple és un dels espais públics on volen participar plenament, la majoria potser diran que miren cap a altres llocs.
    I una altra cosa seria que, per propi interès, el maniple comptés amb la presència femenina per donar un missatge contemporani.
    Finalment, em sembla que si algú torna a treure la collonada de les QUOTES, sàpiga que se li veu el plumero manipulatiu que porta: volent ridiculitzar farà el ridícul. No és més que una opinió.
    Gràcies
    Jordi

    ResponElimina