| Font: diaridegirona.cat |
Un dels moment més incòmodes que vaig patir quan vaig estar al govern de la ciutat fou la indemnització milionària que per mandat judicial vàrem haver d'abonar als propietaris del xalet Tarrús per una decisió de protecció patrimonial que, segons els tribunals, perjudicava els interessos econòmics de la família propietària. Per la mala gestió del procediment que des de l’ajuntament dirigia el regidor d’urbanisme Joan Pluma, vaig demanar disculpes quan exercia de portaveu del govern, al negar-se l’esmentat regidor i l’alcaldia a fer-ho.
Una manera de fer, des d’urbanisme, autoritària i prepotent, que després electoralment pagàrem tots els partits del govern, en major o menor proporció.
Cada dia feiner passo per davant del xalet, al carrer de la Rutlla amb el de la Mare de Déu de Loreto, de camí a l’ Institut on dono classes i veig el grau d’abandonament en què es troba. La poca cura que aquesta família té del patrimoni que l’herència els ha regalat i la nul·la inversió injustificable després de la indemnització milionària que deuen guardar al seu compte corrent.
A aquesta voracitat pel diner, gairebé mai li acompanya el mateix grau de responsabilitat pel que fa a la cura del seu patrimoni. Aquest fet em serveix de metàfora en la denuncia de determinats comportaments de gironins que en plena crisi no aporten res, ni tan sols en allò que la fortuna els ha deixat a les seves mans del ric patrimoni de la nostra ciutat. Ja no parlo de mecenes, que els podríem comptar amb els dits d’una mà, sinó de responsabilitat en allò que és seu.
Aquest estiu des de l’Ajuntament vàrem abonar 177.000 euros de la darrera clàusula del conveni amb la família propietària del xalet Tarrús al demanar la llicència d’obres que encara no han executat. Diuen que no estan obligats a executar l'obra, sols a demanar el permís. Un cop més les lleis són interpretables malgrat que vulnerin el sentit comú. Per a quan una llei sobre patrimoni que impedeixi la seva destrucció i l’abús de determinats propietaris sens escrúpols?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada