Adan i Eva en campanya!

No deixa de sorprendrem la vigència dels mites en la vida quotidiana i especialment en la política. En el cas de les campanyes es de traca i mocador! Trobem sovint el que creu que pel fet de no haver governat mai, tot el que s’ha fet no val res, sense adonar-se que la seva presència deu molt al que s’ha fet o s’ha deixat de fer. Hi ha també el que creu que cada elecció li dona un full en blanc i que com Venus sortint de l’escuma del mar esdevé nova de trinca!

Reconec que per aguantar quinze dies folls de campanya l’adrenalina pot donar-te males passades, que pots perdre el peu a la realitat, que anar envoltat de gent compromesa amb la teva campanya dient a totes hores lo bé que ho fas pot ser demolidor pel sentit comú, però cal i espot fer—li front.

El dia després és menys dur si et situes amb prudència i no et creus el melic del mon. Ningú te la veritat absoluta i la superioritat moral es paga a terminis i a interessos molt alts. Em preocupa aquets adanisme de pensar que el món, els canvis, la revolució, comença amb el seu partit, menystenint tot i tothom que s’ha esforçat abans, amb totes les contradiccions i derrotes que lluitar comporta.

No comparteixo tampoc l’amnèsia dels que han tingut responsabilitats i es posen de perfil, els que sempre miren a un altre lloc quan se’ls demana responsabilitats i en canvi en demanen, amb gest adust, a tort i a dret.

Bé avui acaba la campanya, diumenge eleccions i dilluns torna el mon real!