De Girona
estant he lamentat la circumnstància que per pocs vots la candidatura d’ICV-EUiA, no s’hagi
mantingut a l’Ajuntament i que per aquest fet el regidor número 13 que dona
majoria a dreta i esquerra basculés cap a la primera. Un topall del 5% que
deixa sense representació a 1512 gironines i
gironins, no és el primer cop ni ha estat, històricament, l’única
candidatura en patir-ho. En els propers quatre anys poden canviar tant els
partits de tot l’arc representatiu que aquest pot esdevenir, dolorós, però
menor.
De fet el
que ens estem jugant és molt més que una majoria, o la major o menor
representació d’un partit concret, ens trobem amb un qüestionament del sistema
econòmic i polític a escala de tot l’estat, al que s’afegeix a Catalunya el de
la mateixa estructura de l’estat espanyol amb un amplia majoria per un estat propi i d’entre ells una
hegemonia dels que volem un estat independent.
L’intent de
separar el canvi social i nacional a saltat pels aires i encara serà més clar
en les propers conteses electorals, d’ací que s’hagin posat dels nervis els
centralistes de Madrid i els que a Catalunya diuen que volen la independència, però
mantenint l’estatus quo, es a dir el poder econòmic i el control del polític.
Si a Madrid
Esperanza Aguirre treu la pols a l’arsenal de la “guerra freda”, la que va
permetre la continuïtat del franquisme en el bloc de la “democràcia
occidental”, ací apareixen els atacs de tota mena a Colau o a qualsevol que
posi en perill la direcció conservadora de la Generalitat i del procés. Parafrasejant
Torres i Bages quan deia que Catalunya seria catòlica o no existiria, ara
sembla que la independència solament reeixirà si es dirigida per la dreta
conservadora.
Curiós, com
a mínim, que aquells que diuen que la lluita de classes ha desaparegut,
mantinguin amb tanta fermesa que solament els de la seva classe poden
governar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada