Per prometre que no quedi!

Aquests dies se’m adrecen coneguts, ciutadans i ciutadanes que m’han conegut al govern i a l’oposició, un xic perplexes davant tantes promeses electorals. Reindustrialitzar la ciutat o posar el mercat a sobre de la llosa del TAV m’han deixat esglaiat, i pel que em diuen no salament a mi. Un farcit de canvis i obres a cada un dels barris de la ciutat serien com una mena de pluja de confeti electoral que, si sumem el seu cost, no els podrien enquibir òbviament en els quatre pressupostos del mandat!

Els que han governat no tenen perdó de deu amb tanta promesa. Ni han que fins i tot ho han fet amb majoria absoluta! La pregunta es obvia per que no ho varen fer quan podien? I per molts altres candidats, per que no ho han proposat en els pressupostos passats? El descrèdit de la política ve òbviament per la corrupció, però també per les promeses incomplertes.

De les poques recomanacions que he fet a l’Eugènia Pascual és la de no prometis allò que no pots complir. Ens ho poden impedir fer-ho per que no tinguem una majoria suficient, però no per que no sigui factible. Això fa que em mereixi respecte la llista que tanco com a darrer suplent. No em fan pujar els colors en campanya i no em decebran quan siguin en el Ple.