Per molt
cansat que sigui per als candidats els debats electorals continuen sent un bon
instrument per a conèixer la desenvoltura dels candidats, la fermesa del seu
argumentari i fins i tot el tarannà del seu caràcter. Ara bé, no tot els
debats ho son, poden ser monòlegs intercalats o una olla de grills, peça clau és
el moderador o moderadora, el secret: que conegui bé de que parla quan pregunta
i que tingui autoritat al moderar.
Quan
moderes has de conèixer què s’ha preguntat a altres debats, tant per no
repetir-se com per avançar en temes que hagin quedat foscos o incomplerts, si
son de barri, centrar-se en els temes concrets, tot demanant responsabilitats pel
que no s’ha fet i garanties per al compromisos.
He seguit
els debats amb una estranya sensació acostumat a formar-ne part, però també amb
esperit crític i alhora comprensiu, recordant en alguns cassos el progrés d’uns
al llarg dels anys o les dificultats del que tot just comença a moure’s en
aquest format.
Deixeu-me
que digui que m’ha agradat molt la meva candidata, l’Eugènia Pascual, i que
aquesta simpatia no renyida amb rigurositat aniran millorant ple darrera ple,
és un símptoma que els electors que l’han escoltat estic segur que tindran en
compte el 24 de maig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada