Les
darreres enquestes em deixen perplex, no s’avenen amb el cercle de persones amb
les que em moc, a la feina, als barris o en els cercles de coneguts que al cap
dels anys vas fent ...i no es que em mogui solament en aquells àmbits que em
donen la raó, la pluralitat és la norma. Senzillament em deixa estupefacte que
l’emprenyament, el rebot, que trobo arreu pel que ha passat aquests darrers
anys, el saqueig i corrupció, que ens ha empobrit i ha blindat als corruptes,
quedi impune amb alguns petits canvis cosmètics.
Quan al
segle XIX es va lluitar fins a l’extenuació pel sufragi universal, fou la
mobilització i l’organització d’àmplies masses les que va trencar l’oposició
dels poderosos que veien amb terror el vot del pobres. En el segle XX la
conversió d’aquest sufragi en definitivament universal amb la incorporació dels
vot de les dones fou també el resultat de fortes organitzacions capaces de
mobilitzar amplies majories.
Domesticar
el vot, alienar els treballadors i treballadores, convertint-los-en individus
aïllats, egoistes i manipulables ha estat el somni dels poderosos per a
recuperar la tranquil·litat i foragitar el temor a un canvi en que fossin definitivament
perdedors.
En temps
d’internet i de xarxa no ens adonem de la importància que encara te el
televisor, de l’enorme capacitat d’atracció de l’espectacle televisiu, de la
formació d’hegemonia mitjançant la inoculació dels valors de les classes dominants amb la seva versió populista. Si res no ho impedeix la reconducció
dels votants emprenyats de PP, PSOE i altres a nous formats polítics que no
posin en qüestió el sistema, s’estudiaran en el futur com a exemple de
“llibre”. De com canviar el vot per a que no canviï res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada