Quan un tema
tant obvi, emocional i sensible com la llengua no es pot resoldre de manera
satisfactòria en l’actual marc, el problema no és la llengua, sinó el marc.
Això ho diu en Raül Romeva i ho subscric.
Wert és un
més dels que es creuen legitimats per interpretar, quan i com li convé, el que
fou un pacte escrit i no escrit en el període constituent en la sortida del
franquisme. És un mes d’una llarga llista, a la que s’afegeix l’ordre de treure
l’estelada dels edificis públics, que han
enverinat la vida política i contaminat la jurídica portant-nos a una
constant agressió que esdevé insuportable.
La necessitat
d’un estat propi, que blindi temes tant sensibles com la llengua, ens porta a
separar-nos de vies que al subordinar Catalunya a l’Estat espanyol deixa al
govern de torn les interpretacions més sectàries i excloents.
Els
federalistes de debò han de veure que solament es pot construir les federacions
a partir de la igualtat i de la sobirania. La independència és l’instrument
imprescindible en un marc on te refreguen les seves lleis com a immutables.
Em satisfà
doncs que la candidatura que tanco com a darrer suplent hagi subscrit la crida
de l’ANC i els compromisos que, com hem fet en aquest mandat que ara es clou,
ens arrengleren en la defensa de la sobirania i la independència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada