Avui podria parlar del Jobs o de temporada alta, però no ho faré.

Foto: Convergència i Unió

En temps difícils és quan podem donar el millor o el pitjor de nosaltres. A voltes l’electorat no és conscient de les dificultats de construir unes reformes que per a cada maó que poses a l’edifici trobes enormes resistències dels que ja els hi va bé les coses com són, que la desigualtat no els molesta en la seva vida quotidiana perquè en viuen apartats, en els seus barris, les seves escoles, els seus clubs, els seus iots... Una societat ensinistrada en el consum és vulnerable a les campanyes de màrqueting polític i al bombardeig de les empreses de comunicació.

En el futur es podran fer tesis de com deteriorar uns governs progressistes a costa de magnificar “ad infinitum” els errors i menystenir els encerts, fins aconseguir en l’imaginari col·lectiu, inclosos els seus protagonistes, un sentiment de fracàs i derrota.  Com també seran objecte d’estudi els fets actuals on els mitjans fan tot el contrari. Els que ens aixequem amb el despertador-ràdio, no importa el comentarista que et trobes que no posi des de la primera hora “el Botafumeiro” per lloar el realisme i encert dels governants i la ignorància i mala fe dels que s'hi oposen.

D’ací la importància que cada cop es dóna en la política de semblar més que fas que no pas fer. De retallar per demostrar que no et tremola la mà que construir a partir d’acords i pactes.

Lamentablement CiU juga aquesta carta de destruir. Per salvar la locomotora, l’economia, diuen, cremen tots el vagons un per un, menys els de primera!

En temps difícils podem donar el millor de nosaltres, treballar fent xarxa, deconstruir el missatge de pensament únic, renovar el sentiment de solidaritat, fer ponts amb tots els que pensem semblant i avançar amb coratge.

En temps difícils alguns donen el pitjor, a l’Ajuntament i a la Generalitat, però tranquils: diuen que són els governs dels millors!

Cal un veritable debat polític

Vivim moments crucials de la història present. Però on és el debat polític? Els parlaments han esdevingut cambres cada dia més opaques. Posen en escena acords i desacords massa sovint amanits als despatxos privats de les cúpules dels partits. Sovint són fronts d'anticipació de les pròximes campanyes electorals.

Algú podria dir que el debat polític s'ha traslladat de les cambres als mitjans de comunicació. Empíricament és fals. Dels pocs espais existents de debat polític als mitjans de comunicació, la majoria són simulacres de debat, ja que no hi solen intervenir els responsables de les grans decisions.

En trobem succedanis: espais d'entrevistes a polítics, tertúlies i programes d'humor. Però en el millor dels casos, els entrevistats dicten, no debaten. En les tertúlies, tot depèn de la selecció dels opinadors i dels experts. L'humor polític pot ser sa, creatiu i divertit, però ningú el confondrà amb un espai de debat.

I a Internet i a les xarxes socials hi ha debat, però només entre els afectats per les decisions, els responsables callen.

El problema és que en l'imaginari col·lectiu els referents dominants de la figura i les actuacions dels polítics corresponguin a models creats des de la paròdia, la sàtira o el sarcasme.

Els ciutadans necessiten, sobretot en temps de crisi, veure i sentir de prop com els seus representants compareixen i s'expliquen i com fan comparèixer i explicar-se els responsables dels altres poders no representats.

Administració i alfabetització digital

Una cultura al Servei de tothom

Necessitem una cultura comunitària que ha de garantir la cultura al mig de l’acció social inclusiva. Per passar de ser usuaris a ser agents actius.

Aquesta cultura de proximitat, als barris, s’ha de fer amb els diferents col·lectius. Cal crear xarxes culturals amb focus o centralitats i centres nodals interconnectats. Un exemple: el futur Centre Cívic Can Ninetes- Marfà- Espais públics de places i carrers- centres educatius-centres culturals de servei públic (escoles de música, dansa, ...)- centres de lleure- ... Potenciar encara més la dimensió cultural dels centres cívics i promoure la tematització de cadascun d’ells: música, teatre, ... ens ha de generar major cohesió social.

La cultura és una inversió, no una despesa, si es treballa integradament amb i des d’educació, medi ambient, economia, participació, convivència, identitat ...

Ens cal també reduir la inversió en equipaments culturals en favor d’invertir en programacions, continguts i xarxes. Ara no és el moment de crear el nou Museu d’Art Contemporani, podem continuar promovent aquest art a través dels espais actuals.

A Girona li convé tenir un Pla Local d’Equipaments per incrementar-ne l’ús, els horaris, la disponibilitat, flexibilitat. I fer convenis amb entitats, associacions i grups culturals per a la cessió d’aquests espais municipals a canvi de retorns culturals a la comunitat (centres educatius, barris...). La diversificació d’usos d’equipaments municipals pot ser una clau més d’optimització d’espais. Farem un nou pavelló a Sant Narcís que alhora estigui preparat com a espai de concerts per a joves.

Cal explorar noves fórmules d’implicar la ciutadania com el fomentar l’accés de públics vinculats a l’ús d’altres serveis (deixalleria, biblioteca, esports, ...). La proposta de fomentar els tallers dels museus ens pot ajudar a obrir-los i dinamitzar-los, proposar programació a través de col·lectius locals, joves creadors, ...

També es fa imprescindible accentuar els projectes educatius per a tots els públics dels equipaments culturals.

Ens comprometem a tenir iniciatives culturals d’àrea urbana, que optimitzin recursos, generin diversitat de públics, de programacions, ...

Capacitat local per a l’acció, el treball en xarxa en polítiques socials des del territori

El passat 29 d’abril a l’Auditori Palau de Congressos de Girona, 190 persones de Girona  de la resta de comarques i d’altres indrets de Catalunya ens hem trobat convocats pel Consell de Cohesió i Serveis Socials de Girona per a trobar maneres més eficients i coordinades de treballar per la cohesió-inclusió social i enfortir la cooperació entre els diferents agents socials.

L'heterogeneïtat ha estat l'èxit de la jornada: més de 30 entitats del 3er sector, 3 sindicats, 2 patronals, 10 professors, investigadors i becaris de la UdG, directius de l’ICS Girona, directius i tècnics de la Cambra de Comerç, Diputació de Girona i de la Diputació de Barcelona, tècnics de l’Ajuntament de Girona i d’altres Ajuntaments, Consells Comarcals i Consorcis de la demarcació de Girona: Figueres, Ripoll, Banyoles, Olot, St. Feliu, Sta. Coloma F, Lloret, la Bisbal, Salt i Cassà, d’ altres Ajuntaments I Consells Comarcals de Catalunya: Vic, Rubí, Sta., Coloma G., Terrassa, Berguedà, la Segarra.

Roger Cuscó de l’ICAS de la Generalitat ha parlat del present i futur del Plans Local d’Inclusió. Incertesa però voluntat de mantenir el desplegament de polítiques i recursos “més prioritàris”.

Mateo Hernando del SOC ha fet reflexions molt interessants sobre els canvis que fan falta en temes de polítiques actives d’ocupació. “Creixement econòmic no sempre vol dir augment de l'ocupació” ens ha donat una visió autocrítica sobre el SOC i necessitats de reestructuració

I el plat fort han estat les ponències de les comissions d’acció del CCSS 2010-11:- Heterogeneïtat dels temes i visibilització del treball conjunt. Temes d’interès actual. Es veu el “bon clima” entre els promotors i es nota el treball que s’ha fet en equip.

La ponència de Ricard Valls ens ha marcat noves estratègies i alternatives per treballar en xarxa i cooperant coma resposta al panorama actual de recessió. Exemples d’experiències europees de canvi de manera de treballar amb més eficiència.

Com a president del consell, he explicat el camí i l’esforç del treball i el procés del CCSS a través de diferents valors. He intentat identificar les fortaleses i les debilitats i elements a millorar de cara al futur. I òbviament animar als presents a continuar aquesta bona tasca

La Xarxa de Centres Cívics de Girona: creativitat i convivència

En aquests anys que m’he responsabilitzat de la  Xarxa de Centres Cívics crec que hem aconseguit que avui siguin un instrument clau de la política municipal per fer crèixer el capital social: les relacions i la confiança entre les veïnes i els veïns. Darrera cada activitat hi ha un centre d’interès que mobilitza persones a fer coses amb els altres. Les activitats majoritàriament organitzades o promogudes per entitats (70%), són un dels motors per crear, promoure i mantenir les associacions.

L’existència de les entitats millora la vida social als barris i ajuda a estructurar socialment la ciutat. El centres cívics són un instrument potent per a fer possible que la ciutadania contribueixi a l’interès col·lectiu.

Els centres cívics són un model d’equipament on la gent, la ciutadania, són els promotors i protagonistes de l’activitat. En els centres cívics no pretenem gestionar l’oferta i la demanda cultural sinó que fem emergir els interessos culturals a partir de la pròpia gent. Entenem la cultura com a motor d’organització social i pretenem estructurar un model de convivència a través de l’activitat conjunta.

Disposem d’espais socialitzadors que fomenten les relacions socials, posa en contacte persones amb el seu entorn i trenca aïllaments. Els centre cívics han esdevingut punts naturals de trobada, un referent en el mapa mental i social dels veïns.

Una de les meves tasques ha estat vetllar perquè els centres cívics siguin un espai acollidor, on tothom hi tingui cabuda. Caldrà continuar aquesta tasca en la que la xarxa ha de jugar un rol estratègic. Facilitar més que fer, promoure i , finalment coproduïr amb les ciutadanes i ciutadans.

Un conveni que enforteix la Xarxa de Salut a Girona

Acabem de signar un conveni marc amb el Col·legi de Metges que completa un treball que des de fa temps en temes de salut hem endegat des de l’àrea de polítiques socials.

La prevenció i la promoció de la salut és una tasca que ha estat històricament relegada per l’acció assistencial. Les inversions necessàries per a superar els dèficits existents en l’acció assistencial i hospitalària han fet del nostre sistema de salut eficient en aquets àmbits però gairebé absent en la prevenció. Afortunadament en aquets darrers anys s’ha volgut donar un tomb, però avui per avui encara no s’ha completat el camí.

Des de l’Ajuntament de Girona tenim una llarga tradició de treball preventiu amb un equip eficient i motivat, l’Equip Municipal de Promoció de la Salut. Hem reforçat la seva acció, hem creat el Centre Jove de Salut i hem cercat acords i aliances amb el Departament de Salut, l’ICS, l’IAS i el DIPSALUT.

Aquets acord amb el col·legi completa aquest ampli ventall d’aliances per apropar la prevenció i la promoció de la salut a totes les gironines i gironins.



"...interactuar amb la ciutadania..."

Balanç de la feina feta pels serveis socials el 2010

"Retallades o incendis?"

Publicat a el Diari de Girona el 7 de febrer.

"JESÚS BADENES 
Aturar-se a escoltar Joan Olóriz (ICV), tinent d'alcalde de Polítiques Socials de Girona, suposa alguns riscos. Un dels més greus és que convida a pensar. Divendres, en l'habitual roda de premsa del govern tripartit de Girona, va llançar una reflexió que hauria de fer-se més d'un dels que acaben d'aterrar a la Generalitat. Olóriz va instar les administracions a no fer "retallades indiscriminades" en àmbits que després podrien requerir plans de xoc que resultarien molt més cars.

Hi ha infraestructures i equipaments que -més enllà de la inversió que suposen- tenen un component social que no es pot deixar de banda. Algú podrà pensar que parlo de centres cívics o de casals de gent gran. No. Parlo de comissaries, d'hospitals i d'escoles. Voler retallar inversions necessàries només ens porta a haver d'activar sistemes d'emergència o deixar cronificar alguns problemes. Tenim l'exemple dels barracons. Allò que havia de ser una solució provisional, s'ha convertit en la norma. Per no fer inversions necessàries quan calia. Espero que amb les retallades no acabem provocant més incendis."

El meu compromís amb la ciutat

Aquest dimecres dos de febrer ha estat especial, la presentació que en Jordi Miralles i en Joan Herrera m’han fet com a cap de llista per a les properes eleccions municipals m’ha omplert d’emocions. He notat en les seves paraules no pas una salutació retòrica sinó l’afecte que sé que em tenen i el reconeixement per la tasca que hem fet els regidors d’ICV-EUiA a la ciutat.

Sempre he entès la política com un camí compartit i el que valoro més és el treball en equip i les relacions d’amistat que consolides al compartir responsabilitats, tenir al meu costat la Núria Terés i l’Enric Pardo aquests darrers anys ha estat tot un privilegi.

Si teniu temps m’agradaria que veiéssiu el vídeo que publicarem de la meva intervenció, han estat paraules que surten sentides, que són fruit de la reflexió sobre la meva experiència de govern aquests darrers vuit anys i expressen també una ferma voluntat per poder encapçalar un nou govern que sigui ferm, flexible i valent per encarar les dificultats i els reptes de la nostra ciutat els propers quatre anys.

Alguns de vosaltres em coneixeu i sabeu que tinc profundes conviccions, però l’exemple de les bones persones que he conegut al llarg de la meva vida m’han curat de tot dogmatisme. Vull i puc col·laborar amb tota mena de persones que tinguin dos dels del requisits que valoro més: la honestedat i coherència. Aquest serà per a mi el requisit per formar govern. No les etiquetes de partit, sinó la qualitat de les persones.

M’adreço, primer de tot, a aquelles persones que pensen que no tots els polítics són iguals, que és necessari revaloritzar la política, especialment la de proximitat, perquè és l’únic àmbit on el poble pot influir i, si té el coratge, decidir.

També tinc present que hi ha moltes persones que no creuen en la política i els polítics, sols els hi demano que m’escoltin uns minuts, que preguntin, si no em coneixen, a aquells que en els àmbits socials, educatius, veïnals han tingut amb mi relacions per la meva tasca política o laboral.

Perquè cal continuar fent canvis a la ciutat, prosseguir la tasca que hem realitzat en els àmbits social, mediambiental i educatiu aquests darrers anys. Fer un govern més obert, menys prepotent, que escolti més i treballi més a prop de la gent.

Des de la plaça del vi, el lloc on es troba l’Ajuntament, hem de fer el camí que aplegui tots el racons de la ciutat. Val la pena assumir riscos i responsabilitats. Junts mai estarem sols.

El perill del neofeixisme de la quotidianitat

He participat en un debat sobre l’impacte que tenen les corrents xenòfobes i racistes en el context de la crisi en les ciutats europees. Al costat de ponents francesos, alemanys i suecs he compartit taula amb companys de Vic i Hospitalet. Ha esta un bon espai de reflexió dels punts en comú que tenim com en tants d’altres temes els pobles i ciutats del conjunt d’Europa. Ara més que mai acció local i europea haurien d’anar més de la mà i més quan els estats s’entesten en mirar-se de reüll i desfer el camí federal en el que els europeistes tants esforços hi han esmerçat.

La nova extrema dreta ja no es presenta amb el cap rapat i els símbols del anys trenta, porta americana i corbata, ulleres de disseny i es dóna aires de modernitat situant l’origen de tots els mals en els immigrants. La crisi els hi dona el pretext per a plantejar polítiques excloents, en nom de la llibertat retallen les llibertats i manipulen la por, les pors que la incertesa del futur i la precarietat del present sacseja els barris populars de les ciutats .

Hem de fer front a les causes dels problemes, potenciar i on calgui refer les xarxes socials que generen solidaritat i compromís comunitari, assegurar els serveis socials per a tothom i potenciant el plans de treball per a  que la gent que ho necessiti pugui refer la seva vida, truncada per l’atur i la precarietat.

I evidentment cal seguretat, però la seguretat és trobar la justa mesura entre les accions socials per a assegurar l’autonomia personal i la cohesió de la comunitat i les accions punitives ràpides i  selectives que aïllin als malfactors.

Però atenció! De cap manera podem per desconcert o oportunisme donar la raó, ni que sigui en part, a aquells que assenyalen com a únic responsable als nostres veïns, aquells que  per color de la pell o la seva religió esdevenen estranys. Els diferents no poden convertir-se en els altres, no podem convertir la diferència en desigualtat.

El perill no està solament en els neofeixistes, el perill de debò és que ens hi acabem convertint.