divendres, 22 d’abril de 2011

Islàndia ha dit no. Hi ha una altra manera d’enfrontar-se a la crisi.


Per segona vegada, els islandesos han dit que no a la proposta del seu govern sobre el pagament de les fortes pèrdues registrades per alguns dels seus bancs i els seus clients estrangers.  És un exemple per als altres estats europeus que acullen els capitalistes amb els braços oberts i voldrien que aquests assumissin les conseqüències dels seus actes.


Els contribuents islandesos s’havien trobat amb el deure d’haver de pagar la factura.  Quan la crisi financera internacional va assolir el seu màxim, la tardor del 2008, va quedar clar que el fons de garantia de dipòsits islandès no podria retornar tots esl deutes vinculats a operacions estrangeres de la banca islandesa privada Landsbanki (casa mare de la banca “on line” Icesave).

Per evitar el pànic del seus bancs, els governs britànic i holandès van indemnitzar els clients de Landsbanki al seu país, retornant la totalitat del diner invertit i una part dels interessos i els dos governs van presentar la factura a Islàndia: 3.900 milions d’euros.

Les autoritats islandeses van protestar dient que no eren responsables dels dipòsits dels bancs privats, però la pressió britànica i holandesa, que tenia el suport de la UE i l’FMI, va obligar el govern islandès a cedir i firmar el 2009 un acord de pagament a la Gran Bretanya i Holanda

Però el president islandès, Olafur Grimsson, no va voler ratificar l’acord i el març del 2010 es va celebrar un referèndum en el qual el 94% dels islandesos van rebutjar l’acord.  Aleshores els governs britànic i holandès van fer una oferta millor: els islandesos pagarien però amb menys interessos i a més llarg termini. El govern va acceptar, però el president va tornar a negar-se a ratificar el nou acord i es va celebrar un nou referèndum el passat dia 9 d’abril.  El resultat va ser una nova negativa popular amb el 58,9% dels vots i un 70% de participació.

Els partidaris del “si” deien que amb la venda dels béns del Lanbsbanki n’hi hauria prou per pagar a britànics i holandesos i que Islàndia ha de fer front a les seves obligacions per poder obtenir c`redits en el futur.  Els partidaris del “no” deien que la factura dels britànics i holandesos no forma part de les obligacions acceptades pels contribuents islandesos, ja que no hi ha cap garantia del govern sobre els deutes dels fons de garanties dels dipòsits islandesos i van ser les autoritats britàniques i holandeses les que van decidir pel seu compte pagar els seus clients seguint els seus propis interessos.

El rebuig del nou acord tindrà conseqüències polítiques i econòmiques i millorarà les condicions de crèdit al país, ja que evita augmentar el seu deute.  També pot perjudicar la petició islandesa d’adhesió a la Unió Europea, ja que aquesta ha donat suport als governs britànic i holandès.  Però el gran guanyador és el president islandès, que ha vist aprovada la seva postura contrària al nou acord, i sens dubte, és una lliçó per a tots nosaltres.  

El coratge i la coherència en la política i els mecanismes democràtics es poden imposar ala dictadura del món financer i dels polítics febles que el serveixen.

2 comentaris:

  1. L'exemple islandès ens ha d'il·luminar perquè el futur passa per aquí: plantar cara als abusos del capitalisme en clau de confrontació democràtica. Als Països Catalans i a Girona hem de seguir en el camí de les consultes per l'autodeterminació i perquè no: convocar una consulta per preguntar als nostres convilatans que pensen de les retallades i els abusos d'especuladors i banquers corruptes. En aquest camí de confrontació amb el capitalisme hem de teixir aliances i superar els històrics enfrontaments i diferències entre les diferents esquerres. En aquest tema cabdal hem de plantar cara des de la unitat.

    ResponElimina
  2. La fermesa i les conviccions ens han d’unir i no dividir, estic amb tu. En moments com els que vivim una ciutadania activa és la millor garantia perquè així sigui possible. Una abraçada.

    ResponElimina