dimecres, 27 d’abril de 2011

La política que transforma la vida quotidiana. La ciutat dels canvis i els somnis


Sempre he pensat que com a éssers humans tenim un objectiu en el transcurs de la nostra vida, deixar a les generacions futures un món millor.  Cal, doncs, aprofitar qualsevol ocasió per transformar les coses, per petita que sigui l’ocasió i per petit que sigui el canvi.

Crec que s’han de posar en valor les fites assolides.  Tots els esforços han estat necessaris; i fonamenten la necessitat de perspectives emancipadores noves: cal ser fidels al futur.

Ara la societat és més complexa, incerta i dinàmica que mai.  Hi ha processos cap el progrés humà i d’altres que porten l’empremta de grans injustícies.  Cal reconèixer la magnitud dels canvis, no banalitzar-los.  I evitar tendències claudicants o només resistencials.

Al meu parer necessitem rebel·lia creativa, inconformisme constructiu.  La nova política s’ha d’arrelar en valors (autonomia, generositat), s’expressa en actituds (senzillesa, respecte), reconeix identitats (les diferències estimulen, els vincles reconforten) i defensa els interessos de persones i col·lectius vulnerables.

De fet l’espai de la transformació és la vida quotidiana.  No existeix el sistema ni les estructures, en abstracte. El que existeix són relacions concretes de desigualtat i de dominació que cal transformar, una a una, en relacions d’igualtat i fraternitat.  Les persones són les protagonistes del canvi.  En l’acció municipal he trobat aquest camí.

A la nova política penso que no li hauríem de demanar massa, és tan imperfecta com qualsevol altre aspecte de la vida.  Només hauríem d’exigir-li (d’exigir-nos, per tant) acostar-nos al que alguns poden tractar de somni, però que és la vida sense somnis.  El somni d’un altre món necessari: sense pobresa, habitable ara i en el futur i amb llibertats reals per a tothom.

El somni d’una ciutat que s’emmiralla en aquest objectiu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada