Un dels reptes fonamentals de Girona i de Catalunya és l’acollida i l’adaptació de les persones migrades. La darrera dècada més de 900.000 persones de nacionalitat estrangera van arribar a Catalunya. A Girona més del 20% del nostres conciutadans han nascut fora de l’estat.
Les actituds i els discursos vers el fenòmen migratori de les institucions, les forces polítiques, les organitzacions socials i els mitjans de comunicació contribueixen a formar una determinada imatge del fenòmen migratori en el conjunt de la societat. Tot plegat conforma la societat en la que viurem i la qualitat del sistema democràtic.
Els darrers anys han suposat un avenç per assolir una política d’immigració seriosa, basada en la plena igualtat de drets, deures i oportunitats de totes les persones que viuen a Catalunya, amb el Pacte Nacional per la Immigració que va ser signat per tots els grups parlamentaris, tret del PP i de Ciutadans, i amb la Llei d’acollida de les persones immigrades, aprovada també amb la mateixa majoria.
Malauradament vincular immigració amb delinqüència i incivisme, amb usos suposadament abusius dels serveis socials o amb competència pels llocs de treball, per no parlar dels centres de culte o del mocador, no són ja cap novetat a Catalunya. S’intenta criminalitzar les persones immigrades i focalitzar cap a la immigració neguits socials que tenen orígens diversos. L’actitud del PP a Badalona, en el seu moment, CiU a Vic són exemples d’instrumentalització xenòfoba i discriminatòria de la immigració amb objectius polítics.
En les properes eleccions municipals, les forces democràtiques hem d’aïllar a tots aquells que proposin mesures de caràcter discriminatori que atemptin contra els drets de les persones i contribueixen a generar conflicte social. És a dir, un compromís per no utilitzar la immigració amb finalitats electoralistes. I rebutjar qualsevol acord de cap tipus amb candidatures racistes i xenòfobes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada