L’atenció a la gent gran i les dependències. El model Girona.

Una de les línies que aquests anys he considerat prioritària ha estat l’atenció a al gent gran, amb esforç i cercant finançament extern s’ha aconseguit un bon model que s’ha guanyat un merescut prestigi en l’àmbit institucional i professional. Però el que m’ha donat més satisfacció és el retorn que els propis usuaris i les seves famílies m’han fet arribar.

Els serveis d’atenció domiciliària milloren la qualitat de vida de les persones, que poden romandre a la seva llar, retardant o evitant els ingressos residencials o l’esgotament dels cuidadors. Total usuaris atesos durant el 2010: 1.622. Creixement respecte el 2009:  14,54%.  El temps d’espera més baix de Catalunya.

A Girona d’una població total de 96.899, segons la darrera actualització del padró hi ha una població major de 64 anys de 14.055. D’aquests molts gaudeixen de plena autonomia i no necessiten serveis ara bé hem arribat a una cobertura del majors de 64 anys respecte el total de població d’ 11,54%. Cal tenir en compte que la llei de serveis socials plantejava entre el 3 % i el 6% com a objectiu. Ens sentim orgullosos.

Tipus servei	Persones ateses	Prestació
Atenció personal	453	5.1689,50 hores anuals
Cura de la llar	217	9.260 hores anuals
Teleassistència	1.336	1.028 aparells
Catering	27	7.546 àpats anuals
Ajuts tècnics	49	25 aparells

En quan al desplegament de la llei d’atenció a la dependència, com ajuntament hem d’intervenir en els Plans Individuals d’Atenció a les persones reconegudes com a dependents que ofereixen atenció integrada en tot el procés de la dependència.  De les resolucions rebudes que han estat  702  el 2010 a 1 de gener del 20011 s’havien fet  658 PIAs. Amb un temps de tramitació de 70 dies (21 dies menys que el termini establert).

Aquest esforç és el resultat d’una bona organització on els professional tenen un paper clau. En un temps líquid i individualista cal reivindicar la feina ben feta dels serveis públics adreçats a la comunitat.

Els ciutadans i les ciutadanes volen exemples que els encoratgi a contribuir al benestar col·lectiu. Per a mi fer política és això i no participaré en un rumb que no vagi per aquest camí.