Sota aquest títol comença una declaració signada per una vintena d’entitats i professionals que defensen que les persones han de ser la màxima prioritat de les polítiques públiques per mantenir la cohesió i la convivència.
El missatge contundent de que no acceptaran cap tisorada, el van acompanyar de que comprenen que la situació de crisi requereix prioritzar i reajustar, però en cap cas pot recaure en l’atenció a les persones més vulnerables.
Comparteixo plenament el sentit i la filosofia de la declaració i en aquests dos darrers anys des de l’Ajuntament hem aprimat en set milions d’euros el pressupost. Sobre un pressupost de 100, déu n'hi do. Ara bé, no solament hem preservat les polítiques socials si no que hem augmentat les partides, menys del que voldríem, és cert, dels programes estratègics de gent gran, infància i pobresa extrema.
Cal sentit i sensibilitat, fer menys cas als que més tenen i més influència i un xic més a la consciència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada