Avui tot presentant la feina feta aquest darrer any al consorci “la Sopa” he deixat anar el supòsit del cost social per a la ciutat de la “no Sopa”. És a dir: què passaria si no existís. Ve a compte aquesta reflexió perquè en moment de rebaixes i quan aquestes afecten als sectors més desfavorits hom pot pensar que els diners dedicats als que menys tenen i no voten ni paguen impostos entrarien en la llista de sacrificats.
No cal anar massa lluny per trobar teories i realitats que diuen que cada home i dona es responsable únic de la seva sort i que si és un perdedor ha d’assumir totes les conseqüències i per tant és justificable la seva marginació. N'hi ha també que no ho diuen però ho pensen.
Una ciutat dividida en barris en funció de la riquesa, una ciutat en la que coexisteixi la riquesa i la marginació però no es barregin, pot assumir el cost de la “no sopa”, gastant més però en policia i en seguretat privada.
Aquest model de ciutat no és el nostre, no és el que vol la gran majoria de les gironines i gironins. Volem una ciutat que es preocupi per tots i totes, que doni oportunitats al individus, però també que tingui ànima de comunitat. Una ciutat per viure i conviure.
Per això ni ara ni en el futur volem pagar el cost que significaria la no existència de la Sopa, de l’atenció social primària, dels centres cívics, dels serveis per a nens i joves en risc d’exclusió, del serveis per a la gent gran i la dependència...
La Girona Social és la Girona emprenedora i de cultura, és la seva ànima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada