12 d’octubre, res a celebrar!

En un dia com avui em ve al cap la cançó de George Brassens que Paco Ibáñez tant bé cantava, tot dient que es quedava al llit en les grans celebracions militars! De fet és el que avui amaguen amb el nom d’hispanitat, fa quatre dies l’anomenaven , el dia de la raça!

La dreta espanyola casposa, que des de la primera restauració ha tingut gairebé sempre la paella pel mànec, li encanta veure’s al mirall vestida de “conquistadora”, era el que en plena crisi del 1898, Joaquin Costa, el regeneracionista aragonès, deia que s’havia d’esborrar, que calia tancar amb set claus i a sota terra el Cid i totes les astracanades del vell i caspós nacionalisme espanyol.

L’enyorança de l’Imperi és el que ens ha portat a aquest ranci nacionalisme espanyol, amb el que el PSOE sovint fa d’escolanet, a les pitjors pàgines de la història recent i que explica el rerefons freudià a la negativa a qualsevol consulta al poble, sigui català o canari.

Dels molts nacionalismes possibles, l’espanyol ha agafat el més excloent, el que margina al poble, el que no el deixa votar, el que determina que un pocs escollits, o més ben dit auto escollits, decideixen per tots, per ells i pels altres.

A tot això diem des de Catalunya avui que no! Per que creiem que tots els pobles tenen els mateixos drets, per que el colonialisme es una etapa fosca i negativa de la història, per que volem relacions lliures i obertes entre totes les nacions, per que volem ser lliures i volem la mateixa llibertat per als altres!