divendres, 24 d’octubre del 2014

Oportunistes i sectaris!


En el transcurs dels anys fent política m’he trobat a l’esquerra gent de molta mena, de molts he aprés a fer camí i d’altres a no fer-lo. Sempre he pensat que cal, per a representar a altri, una barreja d’altruisme i ambició i que el més difícil es guardar les justes proporcions. Especialment l’ambició és un virus que pot matar tot el que toca. Quan lluites contra el poder, aquest si val de tot per marginar-te i ridiculitzar-te i en darrer terme, si pot, comprar-te.

En llocs de responsabilitat política, en aquests anys, han passat gent de molta mena, en ajuntaments i parlaments, malgrat tot no pas pocs han mantingut coherència i honradesa. S’han equivocat més d’una vegada i més de dos, però no s’han corromput. I ara, que la reacció popular s’ha desfermat, no seria de rebut oblidar els que ens altres èpoques on l’opinió pública i publicada feia els ulls grossos, no van  menystenir aquets valors i els mantingueren.


Ara estem en tems de canvi, de lluita en el que la incertesa i la indignació, estirant cadascú pel seu cantó ens omplen de contradiccions i en aquest parèntesi sorgeixen els que ho saben tot, els que donen carnets de bons i dolents, els que exclouen a altri per que no compleixen els requisits que ell es creu amb dret d’imposar. Passem de l’oportunisme al sectarisme amb una gran facilitat.

Els que es creuen amb el monopoli de la veritat solament accepten súbdits, et diuen “respectem als militants, però no a la formació en la qual militen”, es a dir respecten la persona i no les seves decisions de militar on vulguin? s’erigeixen en petits tribunals d’inquisició on marquen el camí únic a seguir.

El camí dels canvis sempre es llarg, s’acostumen a reproduir, a voltes, les mateixes actituds que critiquem, estic d’acord a que ningú pot ser obligat a fer el camí amb un altre, però tampoc ningú es propietari del camí. Si aprenem dels errors l’acabarem, sinó sempre, un cop i un altre, el començarem sense arribar en lloc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada