Frances Perkins al Ple de Girona!

Acabo de venir del Ple i no me’n puc estar de comentar un fet que ha succeït. Que hi feia una senyora nord-americana morta el 1965 en un Ple com el de les ordenances?  Espiritisme, esoterisme...? res més lluny d’això , una simple i llarga evocació de la cap de l’oposició, si, la del partit que ha escollit una de les seves companyes com a candidata per les properes eleccions municipals.

I a que venia la citada senyora en la cita de la més citadora del Ple? Agafar-la com escut, sense el seu permís òbviament, per acabar abstenint-se a les ordenances de bracet amb el PP! Pobre miss Perkins, secretaria de treball amb el New Deal, en el governs de Roosevelt i Truman, lluitadora pels drets del treballadors nord-americans, convertida en excusa  per una votació que no li hauria passat ni pel cap a l’esmentada senyora.

Bé, la nord-americana, ha anat acompanyada en les citacions per la que va ser breu regidora pel POUM en plena guerra civil al nostre ajuntament, els de la revolució permanent, els de fer la revolució per guanyar la guerra.

Escoltants les intervencions i en l’hipotètic i inversemblant cas que les dues lluitadores haguessin estat presents, de cos o al menys escoltant el que s’ha dit, no tinc cap dubte que s’haurien sentit més representades pel NO de la Núria Terés i d’en Jordi Navarro que per la llastimosa abstenció de qui les ha citat.