El
ciutadans catalans tenen opinions diferents sobre com ha de ser el futur del
seu país i les relacions que ha de tenir aquest amb Espanya, per aquesta raó el
dret a decidir és tant majoritari i la voluntat de votar no disminueix amb les
dificultats sinó que creix. El problema major és qui controla el dret a poder
votar i, ja ho hem vist un cop i un altre, l’estat espanyol es nega a que el
puguem exercir.
Si qui
exerceix aquest poder de l’estat sigues transitori, es a dir, un sol partit,
podríem esperar que guanyès altri per a negociar-ho. En el darrer estatut ens
varem creure el “apoyaré el estatuto tal i como salga del Parlament de Catalunya”
i així va anar! el problema rau en que els partits centrals de l’estat i bona
part de l’opinió pública espanyola es nega en rodó a qualsevol exercici del
dret a l’autodeterminació, amb la idea que és un privilegi inacceptable. I la
llei de les lleis, l’actual constitució, obliga a tenir dos terços favorables, a
les Corts, per a qualsevol canvi constitucional...
Vinc
d’arrels revolucionàries, d’aquells que creien i creiem que les lleis emanen de
la voluntat del poble i no al revés, que no han sacralitzat mai els sistemes
jurídics malgrat els respectem si ens respecten. Que creuen que la sobirania
rau en el poble i que cap poble es millor ni pitjor que el veí, però que ha de
tenir els mateixos drets i un d’ells irrenunciable és el de l’autodeterminació.
Per tot
això si l’estat i qui el governa no permet que la pluralitat dels catalans es
pugui manifestar no ens deixa altre solució que crear un estat amb lleis
pròpies que ens permetin poder decidir el nostre futur. Per aquesta raó em
proclamo separatista per que vull que els que estan d’acord amb el que penso i
els que no, puguem expressar-nos i que la sobirania del nostre poble exercida
en un referèndum amb totes les garanties democràtiques ho pugui decidir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada