L’aval del Banc de Sabadell!

Cansen, repelen, indignen aquesta colla de banquers que s’amaguen les vergonyes i s’ajuden els uns als altres per a continuar fent i desfent a costa de tots i totes. M’indignen especialment aquests banquers nostres de cognoms més o menys il·lustres i que ajudats per celebritats ben pagades ens han adoctrinat, en blanc i negre,  que queda més bé, en tots els diaris del país, parlant d’ètica i treball i de que cal aixecar-nos d’hora ben d’hora!

Que satisfet ha d’estar Josep Oliu, president del banc de Sabadell després d’haver signat l’aval de tres milions per al seu col·lega Rodrigo Rato, se’ns dubta ha mirat la solvència del demandant i deu haver arribat a la conclusió que amb el raconet que deu haver fet de ministre, president del FMI i de president de Bankia, indefugiblement estem davant d’un home solvent. Honest? I quina importància te? Business is business!

Per a quan un anunci a doble pagina d’Oliu i Rato alliçonant-nos que hem gastat per sobre de les nostres possibilitats? Després d’ells el diluvi!

He sentit dir que si obrim un procés de trencament amb l’estat, si exercim el dret a decidir i optem per un estat independent, la Caixa i el Banc de Sabadell se n’aniran a Madrid. Quina por no? quina collonada, ja hi son! d’ací tenen les aparences, son el producte del peix al cove, com en Jordi Pujol&Sons, la cartera ben plena i patriotes de Madrid, Liechtenstein, Andorra o d’on calgui per a sempre tenir un raconet per si van mal dades com deia el pare del pare de la família Pujol. Bon vent i barca nova!