De Plans Especials n’és farcit l’infern

A pocs mesos de les eleccions el govern ens amenaça amb un reguitzell de plans especials, acompanyats dels seus respectius processos participatius. Amb l’optimisme propagandístic que caracteritza a la nostra CiU local ens vol entretenir en plena campanya electoral amb uns processos pel que ha quedat curt i/o a fet tard.

No negaré l’endreça feta a urbanisme en aquets darrers anys, un xic caòtica i encara amb moltes qüestions organitzatives pendents, però després del pas de Pluma, com a cavall d’Atila per l’esmentada regidoria, era necessari i amb poc millorava l’anterior.

Però de la mateixa manera que valoro l’endreça i les formes, deixa que desitjar les realitzacions fetes més enllà de la part propositiva que s’ha confós amb la propaganda discursiva. Calia endreça, com deia, però tampoc pensar que la ciutat començava a ser governada fa tres anys, menystenint feina feta que es podia aprofitar.

Per tot això veiem amb escepticisme aquesta proliferació de nous plans especials, si es volen plantejar a títol d’inventari, bé. El govern que surti de les eleccions del proper mes de maig probablement els tindrà en compte, però no és de rebut promoure un debat públic en un moment en que el debat serà un altre, el balanç i les propostes de caràcter global per a conformar un nou consistori.