La
dimissió forçada del ministre Gallardón ha estat una sorpresa agradable per a
tots aquells que creiem que els valors morals de cadascú en un sistema
democràtic no és poden imposar a tothom. EL pensament únic té antigues arrels i
quan la religió es barreja amb la política genera monstres.
Una
dimissió, però, que no ha estat fruit d’una reflexió moral amb la seva
traducció política, ha estat pel que sembla clara i senzillament resultat de
les projeccions demoscòpiques que auguraven un profund malestar d’una gran
majoria de la població, incloent les bases populars, a aplicar el projecte de reforma de la llei de l'avortament de l’esmenta’t ministre.
Oportunisme
pur i dur, pràctica habitual d’un govern fonamentalista en els temes econòmics
i amb el cas català, però disposat a fer malabars en tot allò que no és la
butxaca i salvar Espanya. La supervivència, el manteniment del poder i en el
poder és el que preval.
Aquesta
amalgama d’extrema dreta i dreta extrema que conforma el partit popular, s’hi han
afegit, com en el franquisme crepuscular, el tecnòcrates, és dir els marmessors
de les grans famílies que controlen l’economia espanyola. Tant els hi dona que
el gat sigui blanc o negre, PP o PSOE, però ha de caçar els ratolins que decideixen
els poderosos. El soroll de les ideologies sectàries de les bases carques no
poden posar en perill les coses de menjar, el poder en mans dels de sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada