Voler votar no es fer un cop d’estat, impedir-ho si!

S’ha desfermat, després de l’èxit multitudinari de l’11 de setembre d'enguany, un moviment propagandístic acusant-nos als que volem votar el dia 9N de promoure un cop d’estat. Regirant els arguments com un mitjó, els que deien que no ens posaríem d’acord en el dia i la pegunta, els que varen fer correr que l’11 de setembre punxaria, ara converteixen en sagrada la futura decisió d’un govern i/o d’un tribunal, format per membres designats pels dos grans partits espanyols, que amb tota certesa suspendran la llei de consultes. La interpretació d’aquests esdevé sagrada, les llei del parlament català paper mullat i qui no estigui d’acord amb les seves decisions és un col·laborador d’un cop d’estat contra la constitució!

Darrera no hi ha res més que una estratègia electoral, la del PP, i una complicitat vergonyant dels antics i els nous dirigents del PSOE. El PP està en caiguda lliure de vots i l’any que ve té dues eleccions importants. Tancar el puny sobre Catalunya és una manera de reagrupar als seus. Dins del PP hi ha gent que recrimina a Rajoy que ha estat massa pacient, massa tolerant, massa feble.

Si mirem enrere, des de la transició el PP ha utilitzat sempre els tema del país basc, d’ETA, per reforçar-se. El tema basc s’ha acabat, en certa manera. Ara li va molt bé el tema de Catalunya. Plou sobre mullat, bé qui li va anar la campanya contra l’estatut. Recordeu com hi van jugar a fons, recurs a l’esmentat tribunal inclòs. Els que no van demanar perdó pel mal causat, els piròmans que governen actualement l’estat, estan disposat a un incendi de més grans proporcions!

La nostra defensa pel dret a decidir no és aventurerisme, la coherència en els plantejaments no és terrorista, el voler votar no és ETA. Per aquestes raons, espero que els dirigents del partits que varen decidir data i pregunta, estigui ara a l’alçada. Per que la claudicació no és tenir seny, seria senzillament covardia.