El
divendres va comparèixer l’expresident Pujol, no esperava gaire, però al menys
que mantingués un xic de dignitat pel càrrec que havia ostentat. El seu posat
absent quan l’interpel·laven i la seva resposta barroera i cridanera per a no
contestar res, em va produir fàstic. Mai he simpatitzat amb aquest home i amb
les seves polítiques, però sempre he tingut respecte pel càrrec que
representava, la Generalitat. No he vist
en la seva compareixença més que un jo egòlatra, en el fons ple de menys
teniment pel que i a qui havia representat.
Un forat
negre en la nostra història que l’afecta a ell i a tots aquells que en foren còmplices
imprescindibles. Veurem que ens depara el futur i que restarà de la seva, avui,
feixuga herència. El divendres però em va tocar viure l’altre cara de la
moneda, un Ple, amarat d’emocions, recolzat per gent que dempeus esperava el
pronunciament de regidors i regidores. L’altre cara honesta de la política la
que es dona a la ciutadania i la que assumeix responsabilitats.
Ahir dissabte,
una signatura important, més que un acte de govern, la plasmació d’un compromís
treballat, en aquests darrers tres anys, al carrer, al Parlament i als
ajuntaments. La direcció del meu partit, que ha treballat com el que més per a
fer-ho possible, va decidir que no hi havia d’assistir, no ho comparteixo, però
ho puc entendre. El dia abans el pitjor d’un règim caduc s’havia manifestat amb
prepotència. El decidir que és fes la signatura un dia després podia semblar voler tapar-ho. Raons n’hi havia doncs,
però encara eren més importants, al meu parer, les que ens portaven a la presència dels representants de
tots els que hem lluitat per a fer possible que el poble decideixi. Com deia un vell eslògan del PSUC, "amb el poble, amb la majoria!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada