Que d’ací un temps ens puguin dir vam fer el millor en el pitjor dels moments.

Vaig tenir la sort de néixer en una família d'intensos valors comunitaris, que creia que sense dedicar una part de la teva vida a la comunitat, l’egoisme et convertia en un miserable. Vaig tenir també la sort de conèixer en la meva joventut homes i dones que compartien fins al sacrifici personal la defensa dels oprimits i la voluntat ferma de construir un mon millor.

Però també he conegut, egoistes i aprofitats, ambiciosos i miserables, i ho dic amb masculí per que han estat més homes que dones. L’experiència m’ha curat espero de sectarisme, que no confonc amb la defensa ferma de les meves conviccions, però gent honesta i coherent n’he conegut en molts àmbits, pot ser un xic menys en la política aquests darrers vint anys.

Sempre m’ha agradat treballar en equip i no em reca donar pas a altri si te qualitat i l’ambició justa. He cregut que has de fer una feina que t’agradi i tenir unes relacions socials obertes i no dedicar tot el temps a la política per que com una droga t’obnubila. Conec gent que li han fet abandonar càrrec i responsabilitats i el desig insatisfet i la necessitat  no coberta és mala consellera per prendre bones decisions.

Soc d’aquells que creu en que cal referents al llarg de la vida, tots ho som d’alguna mena, i en moments com els que vivim, en un moment clau, aquests són més que necessaris. En aquest sentit del referèndum escocès, més enllà de la lliçó democràtica i del resultat, m’ha colpit i emocionat la dimissió d'Alex Salmond, el premiar escocès. No el conec, tinc poques referències, però he seguit les seves declaracions on manifestava que dimitia, traspuant credibilitat. Dimiteix per que el moviment continuï, per que el conjunt sempre és més que la part.

Escòcia es un poble afortunat, quan en la derrota te la sort de tenir persones que sobreposant-se a ella marquen el camí ha seguir, amb dignitat i fermesa. Per que els líders son necessaris, i tant, però el que preval i genera continuïtat és com assumeixen les responsabilitats. Tant de bo siguem capaços nosaltres de crear-los, en altres èpoques hem tingut gent d’aquesta mena.