Quan
en la transició, l’amnistia al presos polítics del franquisme que reclamàvem des
del carrer esdevingué també llei de punt final, exonerant de tota responsabilitat als franquistes, no hauríem pensat mai que
un element conjuntural esdevindria gairebé quaranta anys més tard “constitucional”.
Un pòsit autoritari, unes generacions dels fills del franquisme consolidarien
el que ara anomenen “patriotisme constitucional”. Entenen el patriotisme de
forma autoritària i excloent i la constitució, presa com hostatge, com un
instrument contra l’exercici de la democràcia.
Veient
els personatges que conformen el “consejo de estado”, tots ells ex-politics del
règim i fins i tot de l’antic règim, no m’estranya que tardessin tant poc i per
unanimitat a dictaminar que la llei de consultes catalanes i el decret de convocatòria
electoral eren anticonstitucionals. Presumeixo que durant l’hora i mitja feren
mots encreuats o sudokus per donar temps a que el document, ja redactat, semblés fet
per ells, acostumats a cobrar força i a estalviar-se feina.
Els
que viuen del status quo no mossegaran mai la ma que els dona de menjar...Ens
aproximem a l’aplicació del nou tallafocs, el d’admetre a tràmit la suspensió
per part del tribunal constitucional de llei i decret, seguint el “codigo rojo”
desfermat pels governants del règim, sense novetat al front! Volen parar l’exercici
de la democràcia amb una barricada de resolucions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada