Temps de canvis a Catalunya i a Girona!

Els temps estan canviant, el vell sistema és resisteix a desaparèixer i el nou model tot just l’estem construint, el perill és, com en altres èpoques passades, que en la transició apareguin monstres. La millor medicina per a impedir-ho és la política. Però la política, l’exercici del compromís cívic representatiu i participatiu, necessita canvis de procediments però també de persones.

Ací i ara cal incorporar les generacions que no visqueren la transició de 1975-1982 i que ara han de protagonitzar la nova transició. Després de gairebé quinze anys a l’ajuntament de Girona exercint tasques de govern i oposició, he servit el millor que he sabut a la ciutadania, la que m’ha fet costat amb el vot i la que no ha votat a ningú o a d’altres. A voltes m’he equivocat, però si ho he percebut o m’han fet adonar-me he rectificat. En definitiva he anat aprenent en una tasca sovint feixuga però sempre apassionant.

No em reca deixar la casa gran, es llei de vida, surto amb el mateix equipatge que vaig entrar, o més adient encara no porto res més a la maleta que vivències i records. Em resten encara vuit mesos i continuaré colze a colze amb la meva companya de candidatura la Núria Terés. Ha estat un plaer intel·lectual compartir aquest darrers vuit anys el treball municipal amb ella, intel·ligent i compromesa. Com el temps fantàstic amb l'Enric Pardo que em va fer aprendre un munt d'ecologia i amistat.

Em sento tranquil i motivat amb la Geni Pasqual com a nova cap de llista d’ICV-EUiA, reflexiva i propera, preparada per a governar i activa en els àmbits socials. Encapçalarà una candidatura amb voluntat de sumar, de fondre’s en una amplia opció nova, d’esquerres, amb profundes arrels socials i nacionals. Fins al darrer moment defensarem la unitat, però si el sectarisme d’uns o la passivitat d’altres ho impedeix, mantindrem, si els electors ens refermen el seu recolzament, la nostre presència municipal amb l’experiència i la renovació que els temps nous necessiten