En defensa dels Plens de l’Ajuntament de la ciutat

Avui tenim Ple, el segon dilluns de cada mes, a les 19,30. El celebrarem en un sala carregada d'història, un xic incòmoda, sobretot per al públic i els periodistes, però,  més enllà dels gustos, crec que l’espai marca caràcter. La retransmissió dels plens, després d’anys i panys de retards, fou possible per la via de l’exemple, el meu grup va demostrar que amb un ordenador era possible i així ho férem des de el primer dia del mandat, ara amb més mitjans s’encarrega l’Ajuntament.

Se’m dirà que son massa avorrits. En quan a l’amenitat primer cal precisar que no és un espectacle sinó un espai de govern, de temes que son més o menys amens però que necessiten abans d’aprovar-los o no, reflexió. Evidentment el factor humà és important, en el Ple i en qualsevol aspecte de la vida, això pot permetre escoltar i triar en el futur qui t'ha de representar.

També es diu que son massa llargs, que acabem a altres hores de la matinada. Es cert, però, es millor callar i atorgar? Reduir la llibertat d’expressió? Tallar la veu a la pluralitat d’opinions? Tenim un ple molt fragmentat, a més dels grups inicials, 3 regidors no adscrits, per ara, prefereixo que s’expressin, que argumentin, a que tinguin un botonet que premin i callin. Si son pesats, si argumenten malament, es bo que la gent ho escolti i actuï en les eleccions en conseqüència.

Porto ja molts plens a l’esquena i entro en la recta final com electe municipal, em resten de vuit a deu Plens, depèn de si en tindrem més o menys d’extraordinaris, he aprés molt i no puc res més que estar agraït als ciutadans que han dipositat en mi la seva confiança en tots aquets anys, intentaré el temps que em resta estar a l’alçada.