Recordo d’un dels seus primers llibres sobre policia i democràcia, l’any 1983, que dèia que és la societat la que modela la policia i no al contrari, i que únicament una societat democràtica i civilitzada podrà tenir el dret i el privilegi de posseir una policia amb aquestes mateixes característiques.
No fa pas gaire que a la Fontana d’Or es va presentar el seu darrer treball, havia superat el primer i dur cop de la seva malaltia, el seu primer net li havia omplert de satisfacció. Amb la saviesa del coneixement profund del que parlava i amb la ironia que el caracteritzava per a marcar distàncies amb el poder, ens avisava dels perills de respondre a les sensacions d’inseguretat amb la restricció de les llibertats.
Pocs dies desprès rebrotà la malaltia i l’afrontà de nou amb serenitat i valentia. Ens hem pogut anar acomiadant un a un els que l’estimàvem i no és menys dur però si més reconfortant l’exemple de la seva actitud fins al darrer dia.
Tot el meu afecte per la Laura i en Martí, per la seva companya que l'ha vetllat fins al darrer moment i per les persones que han estat al seu costat.
La vida continua, les persones que ens deixen son irreemplaçables però els seu record roman entre nosaltres. La Ciutat perd un gran ciutadà.
Gràcies Joan.
ResponEliminaMartí