La futura estació del Tren d’Alta Velocitat i Convencional s’ha de debatre i encertar en la solució

El soterrament de les vies del convencional ens obre les portes a disposar d’una estació moderna i multifuncional que doni resposta a la intermodalitat però alguns del paràmetres creiem que cal revisar-los, especialment pel que fa a la configuració d’aquesta estació, quan entrem en la fase del projecte.

D’entrada pensem que és un exercici innecessari intentar ubicar un macroaparcament en el subsòl.  Mai no hi hauran suficients places per abastar a tots els usuaris, ni a totes les persones que busquen aparcament al centre, el camí ens el mostren moltes ciutats europees que limiten cada cop més l’arribada de cotxes al centre.

Per tant, l’aparcament hauria de tenir una dimensió adequada i més quan el projecte d’estació a l’Aeroport modificarà sensiblement les previsions d’entrada de vehicles per a la llarga distància a Girona.

D’altra banda, crec que la ubicació de sostre comercial en superfície és un error perquè competiria amb el comerç tradicional. La Nostra opció és que aquest comerç vagi en el subsòl de forma que esdevingui un comerç destinat exclusivament als usuaris del tren i no competeixi amb el comerç del centre de la ciutat.

Si el comerç s’ubica en el subsòl, l’espai de cota zero pot ésser molt més permeable, incrementant la superfície de Parc Central i possibilitant una intermodalitat en superfície.  On s’ubicaria una futura parada de tramvia si l’espai en superfície està ocupat? On els taxis? On les bicicletes?

Les ciutats que tenen una estació d’autobusos són exemples de la dificultat de situar en un espai tancat desenes d’autobusos que amb els seus gasos d’escapament contaminen l’aire que respiren els usuaris.  La solució sol ser costosa en inversió i manteniment a costa d’enormes equips de renovació d’aire que mai no acaben de solucionar el problema de les olors i que a més tenen una enormes despesa energètica.

No té més sentit ubicar l’estació de busos en superfície i el comercial en el subsòl? Cal meditar bé aquetes opcions i no combregar amb les propostes poc meditades que ens venen de Madrid.  

Ser exigents amb les solucions i debatre fins l’extenuació si cal els projectes per estar segur que optem per la millor solució.