M'ha passat sovint sentir més els retrets que els elogis, i quan en un període electoral aquests elogis vénen d'una ploma que no en reparteix sovint, és especialment reconfortant.
Elogi del compromís polític
Antoni Puigverd
La Vanguardia, 19 de maig de 2011. Plana 13.
Creix l'antipolítica. Creix amb accent d'extrema esquerra juvenil, sí, però reproduint tòpics de l'extrema dreta: "No hi ha pa per a tant xoriço!". Cal no oblidar que el feixisme i l'anarquisme, en aparença antagònics, no estaven tan allunyats: tots dos arrelaven en el ressentiment social, tots dos abominaven del parlamentarisme. L'antipolítica d'avui té forma de vasos comunicants. Quan més superficial i maniqueu és el discurs dels partits, més forta és al carrer la convicció que la democràcia no serveix per res. Hi ha un fet: la política no està en condicions d'imposar la llei a l'economia. Això ja ho sabíem, però ara s'estén el virus d'un altre malestar: la sensació que els candidats són insensibles als problemes dels ciutadans. En reclamen el vot, però estan pensant en les seves carreres.
Ara bé, l'antipolítica també creix per la tendència que tenim els periodistes a buscar cinc peus al gat. Cap virtut dels líders ens sembla digna d'elogi. Esperem d'ells que siguin, alhora, Plató i Aristòtil, Maquiavel i Francesc d'Assís. També aquests retrats que signo aquests dies reforcen el prejudici que no hi ha cap polític prou coherent i sòlid. I n'hi ha. Els ajuntaments n'estan plens, de regidors seriosos, competents, esforçats i sacrificats. Com ara vostè, regidor Joan Olòriz (ICV per Girona). A través seu voldria fer l'elogi del regidor compromès. N'hi ha a totes les llistes i a tots els pobles i ciutats: íntegres, generosos, coherents. Donen al comú més del que no rebran mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada