Està essent una pre-campanya intensa en debats. He sentit que el perill de fer-ne tants es devaluar-los. Hi he reflexionat en els pros i contres i he arribat a la conclusió que en temps de desprestigi de la política i els polítics l’esforç d'estar present en aquells cercles que han mostrat interès en escoltar-nos val la pena.
La política com l’afer de les propostes col·lectives i la presa de decisions de la ciutadania ha donat pas a una especialitat quasi professional on els lobis econòmics i poden tenir un fàcil accés i una enorme capacitat de pressió si no li contrarestes el pes de la sobirania ciutadana.
En aquets darrers anys he notat com determinades persones influents en els afers econòmics creien tenir més drets que els altres mortals i es sentien amb més autoritat que aquells que representem la voluntat popular. A voltes no se n’estan de criticar als politics que no són plastilina en les seves mans i el millor ambient en que aquestes infàmies poden calar més a fons és abonant el desprestigi de tots aquells que dediquem temps a la política, a representar els interessos dels ciutadans i ciutadanes.
Estar a prop de la ciutadania, que et vegin part de la solució i no un problema més, és el camí per a recuperar autoritat i capacitat de decidir en nom de la comunitat.
Els debats en tots els seus formats de del més clàssics als 2.0, dels sectorials als de barris, van en aquesta línia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada